ACTIVITAT 2.2

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)

L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?

A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.

Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?

Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».

Potser fa referencia a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.

Enfront de les decisions arbritràries de la dictadura, Montserrat Roig creu que s'ha dimposar la raó.

• Fer la gara- gara: Fer la pilota.

• Ser d'un barri de senyores pones: Senyores burgueses de la època franquista catalana.

• Canonades de l'any de la pico: Canonades molt velles.

• Senyors amb més seny que or: Senyors pobres però sensats.

• De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: Que la guerra no l'hi va afectar i no va passar gana.

• Ovejitas del senyor: Que seguien una religiositat molt gran.

• Futurs gallimarsots morals: Que ya no son tant religioses com quan eren joves.

• Anar xino-xano: Anar tirant.

• Camparseles per sempre: Marxar i no tornar.

• Sortir del niu: Sortir de casa teva de la protecció dels teus pares i tornar de seguida.

• "Volta al món i torna al Born": Donar voltes i tornar cap a casa.

ACTIVITAT 2.1

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)

Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991).

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit

Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.

ENTREVISTA

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista. —Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?



—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.



M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
El personatje que m'agradaria entrevistar és al rei d'Espanya.

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perque penso que la seva opinión interesa a molta gent i sobre tot perque és un personatje al que no tothom pot arribar y conèixer.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
-Algun cop li hauria agradat estar entre la gent i que ningú no el reconeixés?
-Mai ha pensat que la seva forma de vida és injusta si parlem de que vosté viu entre riqueses i el seu poble no és igualitari en diners?
-Com va canviar la seva vida desde que es va fer rei d'Espanya?
-És vosté feliç amb aquest càrreg?
-Ha aconseguit tot el que es proposava quan va començar a regnar?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Ella explica que una entrevista no es basa només en "pregunta-resposta" si no que una persona pot dir molt d'ell mateix responent a las preguntes d'una entrevista i jo estic totalmente d'acord perque entrevistant a una persona ens apropem al seu caracter, les seves opinions i tot això condiciona una forma de viure que no podem veure en altres géneres.

Dibuixos dels personatjes

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

MITE DE PROMETEU

Conta la mitologia grega que Prometeu, gosat Tità al que agradava provocar la ira de Zeus, va dur a aquest a tal punt de còlera que va acabar per prendre el foc als homes. Esperava així castigar indirectament a Prometeu, el qual es considerava benefactor de la humanitat.

Però Prometeu, a qui li agradava presumir d'astut, va entrar sigilosament a l'Olimp, va robar el foc del carro del déu Sol i, sense perdre temps ho va retornar als desemparats mortals.

Zeus, convençut que havia de castigar tanta burla, va manar cridar a Hefest i li va ordenar que creés una dona feta d'argila. Una vegada que va estar acabada, li va dónar vida i la va enviar amb Hermes, déu dels viatgers, davant Epimeteo, germà de Prometeu. Aquesta dona, s'anomenava Pandora, i duia amb ella una caixa plena de terribles mals que mai devia ser oberta. Prometeu va intentar que el seu germà s'allunyés de qualsevol cosa que provingués dels déus, però Epimeteo s'havia enamorat i va voler desposarla.

Pandora, que havia estat creada amb virtuts i també amb grans defectes, va obrir la caixa prohibida i els mals es van estendre pel món. Amb això Zeus havia aconseguit venjar-se dels homes.

D'altra banda, Zeus va manar capturar a Prometeu per ser encadenat per Hefest, déu del foc i dels metalls forjats, a un alta muntanya on, cada jornada, un àguila famolenca li devoraria el fetge. Com era immortal, l'òrgan li creixia de nou, així que cada nit tornava tan cruel depredador a menjar-se'l, amb la qual cosa el sofriment era inimaginable i etern.

Hèracles, que passava per allà cap al Jardí de les Hespérides, ho va alliberar derrocant a l'àguila amb una poderosa fletxa. Aquesta vegada a Zeus li va poder més l'orgull per la feta del seu fill Hèracles que el rancor que havia al seu pit, així que no va perseguir més a Prometeu.

Això sí, li va obligar a dur, durant tota l'eternitat, un anell en el qual es trobava un tros de la roca a la qual tan terriblement va estar encadenat.

• Aquests dos personatjes tenen trests característics semblants, com per exemple el fet de ser inconformistes. Els dos lluiten per les seves idees, aconsegueixen els seus proposits i fins i tot s'atreveixen a desafiar a l'autoritat, el seu deu. Aquesta caracterísitica els converteix en persones molt humanes que aconsegueixen els seus objectius per mitjà de l'esforç i la toma de decisions. Una altra característica comú seria el fet de ser pare de la humanitat. Prometeu va crear els humans i Caïm, sempre parlant en el cas de l'obra Allò que tal vegada s'esdevingué, va poblar la Terra i va forjar noves generacions. Això fa veure dues versions de com es va crear la Terra en diferents religions. D'altra banda el fet del germà, pot ser no tan rellebant, també considero que es un tret caracterísitic, ja que, per part de Caïm, Abel és un home que no mereix ser el pare de les següents generacions. D'alguna forma l'ha fallat i el considera inferior. En el cas de Prometeu, el seu germà Epimeteu es enganyat per Pandora mentre que Prometeo s'adona de l'engany. D'alguna forma també falla com a persona i no demostra la seva inteligència. També es podria dir que tots dos lluïten per donar una mena de llibertat al la humanitat, Caïm desfent-se del control de Javhé i Prometeu desafiant a Zeus i tornant el foc als humans. En el cas dels càstics la cosa canvia i no es jutja de la meteixa manera als dos personatjes, ja que d'alguna forma Caïm acava sent recompensat per Javhé amb la seva dona i la llibertat i Prometeu en un primer cop es castigat però després acava sent perdonat en certa manera.
  

ACTIVITAT 3

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un génere literari caracteritzat per tenir un tó humorístic i comic o satíric i un final feliç.
Penso que Allò que tal vegada s'esdevingué és una comèdia donat que trobem elements còmics al llarg de tota la història. Es fa una paròdia de la família i el més important, de la Bíblia. A més trobem un final feliç donat que l'heroï, Caïm, resulta trionfant guanyant a Nara i sent "recompensat" pero Dèu amb aquell fet.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

-Adam; és un home mandrós i conformista. Durant tota l'obra se sent especialment molest amb Eva, per haver provocat que els expulsessín del paradís i amb Caïm, al qual considera un irresponsable i li falta al seu respecte. A més té un aspecte molt envellit per la seva edat

-Eva; és una dona treballadora, mare que s'estima infinitament als fills i el seu aspecte està molt deteriorat per causa dels parts.

-Nara; és la filla petita, una noia molt infantil i tendrá. És el motiu pel qual es barallen els dos germans i la culpable de que Caïm entri al jardí de l'Eden.

-Caïm; és l'hereu, el fill gran. Té pel moixí per tota la cara, això ens indica la seva maduressa respecte a Abel. És el que més caracterísitiques humanas presenta ja que pensa que amb esforç es pot conseguir qualsevol cosa, és inconformista, ja que preguntarà i qüestionarà tots els dubtes que s'el presentin. Al llarg de la história veurem com intenta aconseguir els seus objectius desobeïnt al propi Javhé i qüestionant el seu poder.

-Abel; és el fill medià. Té un aspecte molt més agradable que Caïm ja que és més atractiu. És egoista, gelós i infantil, el preferit de Javhé i Adam.

-Javhé; És Dèu tot poderós. Es presenta com un Dèu colèric i autoritari impossant càstics als homes.

-Querub; és un dels angels que guarda l'Eden. es presenta com un angel sensat i comprensiu i fins i tot oculta els errors de Caïm a Dèu.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

-Adam accepta la vida que li pertoca tot i que molts cops s'enrrecorda de l'Edén. (la bona vida)

-Abel, donada la seva actitud egoista i gelosa sempre vol aconseguir el que el seu germà pot tenir.

-Caïm és l'inconformista i realista, ja que accepta la seva vida a la terra i vol viure dignament, per aixó es planteja metes com qualsevol personal normal.

4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Al plantejament, ens presenten els conflictes familiars, (La mala relación de Adam amb Caïm, la preferencia de Adam pel seu fill Abel, Eva sotmesa al masclisme, la picardia de Nara envers als seus dos germans, el inconformisme de Caïm...) També apareix la veu de Javhé imposant les normes.

Al nus podem veure com Caïm, temptat per Nara s'endinsa al jardí de l'Edén per agafar la friuta prohibida. Aixó fa que Adam li ofereixi finalment Nara a Abel i aquest fet es el desencadenant de la tràgica mort de Abel per part de Caïm.

Al desenllaç Caïm mata a Abel i finalment Javhé li dona la seva protecció, aconsegueix la llibertat i a Nara amb la que podrà formar una família.

5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear un món molt més humà, amb això em refereixo a que vol aconseguir, mitjaçant l'esforç, tota mena d'objectius i proposits que es planteji a la vida. Això ens mostra un aspecte de vida molt més realita deixant endarrere la vida luxona i cómoda del Paradís.

6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Sí, en tots dos casos es veu clarament. Eva fa el paper de mare i sobre tot el de mestressa durant tota l'obra. Quan ens parlen del seu aspecte deteriorat, de l'obligació de fer els menjars i recollir d'alguna forma la llar. Si comparem tot allò amb la feina d'Adam, veurem que Eva segueix un tòpic masclista on l'home no fa cap cosa a expenses de que la dona farà tota la feina. Aquest masclisme també es reflexat en el fet de que Adam com exemple, en un moment determinat, rebutja una feina de recollir nabs encomenant-la a la seva dona.
D'altra banda tenim a Nara, en qui només es pensa desde el punt de vista de objecte, premi... Només es necessària per la procreació, perqué en cap moment es mostra cap sentiment per ella per part de cap dels germans.

ACTIVITATS 2

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?
Es fundà l’any 1917 l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?
Formar un nou moviment Avanguardista i renovar la cultura del moment.

3. Qui formava aquesta colla?
Joan Oliver, Armand Obiols, Francesc Trabal, Ricard Marlet, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Lluís Parcerisa, Joan Garriga, Miquel Carreras...

4. Quines accions van dur a terme?
Van realitzar tertulies i lectures, diversos articles de caracter revolucionari i un full dominical anomenat La Fulla Salau, a més van escriure L'any que ve, obra colectiva que va tenir molt èxit.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).


Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898 que interesar-se molt per la cultura de la seva ciutat. Va fundar l'editorial La Mirada i i va formar part del grup del Diari de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.



Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904. Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda. El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols. El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.