Va nèixer a l'Escala (Empordà) al 1869, i va morir al 1966. Nomès va estar un any escolaritzada a Girona, però no li va agradar. Li van inpartir classes particulars a casa de pintura, escultura, lliteratura, etc. La seva àvia li va fer de mare ja que la seva própia, d'origen italià, estava continuament malalta. El seu pare, d'altra banda viatjava molt per la seva condició política. Va ser autodidacta i al seu poble li proporcionavan revistes i llibres que la mantenien informada de toto el que pasava a la societat. Com sabia llegir francés això li va apropar al Modernisme ja que venia d'Europa, principalment de França. Era la mes gran de quatre germans i al morir el seu pare, el germà que hauria de ser hereu volia ser adbocat i exercir. Va renunciar a les terres i això va provocar que aquestes pasessin a mans de Caterina que es va fer càrreg d'elles. Això la va lligar molt a les terres catalanes.
Va amagar la seva biografia i donava sovint dades falses com dir que mai havia sortit del seu poble. Finalment es va determinar que, com gent de diners que era, anava sovint a Barcelona i va viatjar pero Europa. També va estar molt lligada a la cura de la seva mare i això la va tenir recluïda a casa sempre. Mai no va tenir fills i es va dedicar plenament a escriure les seves obres, les quals va escriure amb el pseudònim de Almanac de l'Esquella.
Va guanyar els jocs florals amb "La infanticida" i com la gent no acceptaba que una dona escribís sobre aquelles qüestions i en aquell estil decideix fer-se dir amb el pseudónim de Victor Català.
Publica al llarg de set anys dos llibres de poesies, una obra de teatre, un recull de contes i Solitud.
Quan apareix el Noucentisme deixen de publicar les seves obres i pateix una marginació noucentista. Al pricipi de la Guerra Civil ella es posiciona a favor, però aviat es dóna conta de que no és tot com ella pensava i fins i tot li saquejesn la casa i li cremen papers i altres coses. Ella pateix un exili interior i certa clandestinitat.
