REVOLTES EXTERNES

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia i d'altra banda Alemanya, Turquia, Italia i Àustria.
· Què va desencadenar la guerra?
L'assassinat de l'imperi Austro-Hongarès a Saragevo a mans d'un servi.
· Quins personatges hi van intervenir?
El tzar Nicolau per part de Rússia.
El general Petain per part de França.
Per part d'Alemanya l'emperador Guillem II.
· Com es va resoldre la guerra?
Van firmar un tractat, el tractat de Versalles.

3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia li dona igual qui guanyi, la guerra li és indiferent. A ella el que le preocupa són els seus diners i les seves joes que ha hagut d'empenyar.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixecament militar dels soldats de Francisco Franco i dels militars Molas i Sanjurjo.
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar en contra de les mesures progresistes que estava proclamant el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
El president de la República, Afranya, Indalecio Prieto i ministres molt indicats com Juan Negrín i Caballero. El general Franco , entre d'altres d'aquest bàndol hi havia Antonio Primo de Rivera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victória dels sublevats, la victoria militar de Franco, que va impossar una dictadura que va durar quaranta anys.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

Ella està bastant al marge. Està molt a l'avast de les opinions de la seva mare i parla en boca d'ella "la meva mare diu que...", però no es vol involucrar massa.
Ella té una dolenta idea dels anarquistes tot i que la seva mare diu que són uns romàntics... També pensa que les altres persones opinen com ella i que tot segueix essent rutina i monotonia tot i que hi ha una guerra.

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?
Volien democratitzar la Universitat, que es reconeguès el dret d'organitzar-se en sindicats. A partir de la democratització de la Universitat volient democratitzar la societat del país.

b) Com es van revoltar?
Van fundar el Sindicat Democratic d'estudians. Van fervagues, manifestacions, assamblees...
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
Es van tancar el convent dels Caputixins de Sarrià, per això es coneix com Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policía va encerclar el convent i els van esperar fora. A la seva sortida els estudiants van ser sancionats. La Caputxinada va tenir tanta repercurssió que fins i tot la gent estrangera va parlar-hi.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

17 de Novembre de 2003

Avui a les 17:45 la meva vida a donat un canvi desconegut. La sort ha portat a la meva casa, com fa milers de cops arreu del món, una floreta, el meu germà. És increhible com una persona tan petita pot arribar a omplir el teu cor d'aquesta manera.
Encara no m'ho crec. Sempre he estat sola a casa meva i ara estic emocionada amb aquell petit que acava de aparèixer. M'encanta mirar-lo, tocar-lo, mirar-li com mou les seves manetes insignificants en un món que desconeix, tan innocent i dòcil. Han vingut els meus avis, motiu també del meu somriure en aquest dia, ja que no puc gaudir d'ells durant tot l'any. Només penso en com serà tot a partir d'ara. No em puc imaginar ni com serà demà. Estic nerviosa, ansiosa per saber el que ens espera. El saber que ara mai no estaré sola al món, que en alguna part sempre hi haurà una persona de la meva sang caminant quan els meus pares morin en fa sentir la persona més afortunada del món.

PARLEM DE REVOLTES

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.

1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.

ESDEVENIMENTS RELLEVANTS

Ciència i tecnologia
Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.
Biologia: Descobriment de l'ADN.
Astronàutica: exploració de l'espai, home a la lluna.
Tecnologia: televisió, teléfon, informàtica i internet, automoció, etc.
Medicina: descobriment de la penicil·lina.

Guerres i política

Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Sovietiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (1949) i a Cuba (1959).
Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Dictadura de Franco (1939-1975)
Segona Guerra Mundial (1939-1945)
Descolonització d'Àfrica
Conflicte Araboisraelià
Guerra del Vietnam (1954-1975)
Transició democràtica a Espanya a partir de 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatus Dd'Autonomia; Catalunya (1980), País Valencià (1982), Balears (1983).
Unió Europea
Caiguda de la URSS i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya.
Guerra del golf (1991)
Guerra dels Balcans (1991-2001)

Desastres

Epidèmia de la grip el 1918
Desastre nuclear de Txernòbil.
La SIDA provoca milers de morts.
Tot i les millores tecnològiques, en començar el sXXI, gran part de la humanitat viu en la probressa.
Caiguda del mur de Berlín.

Cultura

Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...
Normalització de la llengua catalana (Pompeu Fabra)

Científics

Albert Einstein
Werner Heisemberg
Schondïnger

Plolítics i liders mundials

2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
· Revolta : Acció de revoltar-se. Excitar, fomentar, la revolta. Reprimir, ofegar, la revolta.
· Revoltar: Alçar-se contra l’autoritat establerta.
· Revolució: Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

PROPOSTA DE LECTURA

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:

· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
Aquesta novel·la consta de de 245 pàgines menys la introducció que queden 211.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
La novel·la no esta estructurada en capítols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la segona Ramona i la trobem al principi i al final del llibre.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
El espais en blanc s'utilitzenper diferenciar les diferents veus narratives i a més a més també reflecteixen el temps històric perqué cada protagonista explica els fets històrics que van viure.


b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que segurament la dona serà la protagonista i parlarà sobre aquesta.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La seva vida.

c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.

d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta.
La primera viu durant el segle XIX i XX, això ho sabem gràcies al diari que escriu aquesta perqué col·loca les dates i parla sobre la semana tràgica, quan els nacionals es troben per Teruel i les pèrdues de les colonies.
La segona viu durant la repúplica i la guerra civil, ena adonem quan parla del bombardeig a Barcelona

e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?

A Londres.

A Lleida.

A Barcelona.

f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
- Tieta Sixta
-Katy
-Patricia
-Francisco Ventura
-Joan Claret

g) Sobre les veus narratives:

· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.

Quan parla la Mundeta Ventura al principi de l'obra trobem que aquesta parla en primera persona("Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat..."), després la Mundeta Jover també veiem com parla en primera persona("Demà passat en caso amb el nebot de la vídua Climent, en Francisco Ventura, que em va salvar la nit de la bomba...") i per últim la Mundeta Claror parla en tercera persona ("").


2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del
principi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25:

Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Com a semblança tenim que els fets son narrats per la mateixa persona, que es la protagonista Mundeta Ventura. I com a diferencia, al principi ella en una persona insegura, una bleda, depén dels altres, etc., i al final trobem un petit canvi on ella se sent més segura de si mateixa ja que es veu capaç de recórrer tota sola Barcelona per buscar el seu marit, i de fet es el que fa.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Aquesta es la semblança de la que he parlat en l'exercici b), és a dir, que en tots dos casos parla la protagonista.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Els dos personatges fan referència a la Mundeta Ventura.

3. Entre les pàgines 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.
17 de març 1938, aquesta data ens situa en plena guerra civil.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.

a) Quina?
El 6 de desembre de 1964.

b) Es tracta de la mateixa època?
No.

c) S’expliquen els mateixos fets?
No, la primera explica el mombardeig de la zona del Colisèum i la segona on l'àvia explica que es casa amb en Francisco Ventura.

5. Llegiu de la pàgina 73 .

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Des del 6 de desembre 1984 fins el 2 de gener de 1919.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?

Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.

Èpoques i personatges diferents.

ACTIVITAT 2.4

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
A la lluita contra la represió que havien patit les dones fins a aquell moment.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Si, aquest tema serà important sempre fins que la societat íntegra accepti els drets de la dona sense cap distinció. Penso que en el segle en el que estem hi ha persones que pensen d'una forma molt retrogada i fan del masclisme un problema que actualment hauria d'estar erradicat.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Les débils condemnes dels assassins fan que la violencia al món augmenti. La fam i les males condicions de vida als països del tercer món fan que molta gent mori i que sorgeixen noves malaties que es poden expandir per tot arreu. A més les continues guerres entre països són una veritable masacre.

Visita a la Universitat de Barcelona

El dia 17 de març vam anar tot el grup de batxillerat social-humanístic a fer una visita a la UB, Universitat de Barcelona. Aquesta visita va estar composta per una xerrada que va fer el professor Murgades de la Universitat i, finalment, una visita pels patis d'aquesta.
Només començar la xerrada, el professor Murgades va fer una petita síntesis del que consistiria aquella visita a la Universitat. Quan va parlar de la visita a les inmediacions va deixar ben clar la seva opinión en contra de la situació que s'estava vivint als patis de la Universitat, una vaga en contra del plan Bolonyia.
El tema de la xerrada va ser Vicent Andrés Estellés i alguns dels seus poemes com Cant a Sant Vicent Ferrer, Els amants i alguns dels seus sonets, els quals el professor va comentar. Prèviament va realitzar una introducció parlant d'alguns mots llatins com Carpe diem, la importància de llegir en veu alta per tal de comprendre millor els poemes i una anécdota exemplificadora de com va sorgir la lectura individual antigament a més d'aportar molta altra varietat d'exemples i explicacions. Va proseguir donant la seva opinió sobre el fet de què a tota Catalunya es fes lectura de poemes valencians i a València no es llegissin poemes en català estàndar. Després va passar a l'anàlisis dels poemes esmentats amb anterioritat i els va recitar tot i explican els simbolismes de casascun i el significat que tenien pel poble i l'autor.
Quan va acabar la xerrada vam sortir de l'aula, per una part molt enriquits i contents de l'explicació i per un altra una mica atabalats de rebre tanta informació, ja que la manera de parlar del professor era molt extensa en quant a conceptes i explicacions. Ens vam dirigir al pati de l'entrada on vam estar parats una estona. Allà vam veure com els estudiants, molt comunicatius, ens van oferir informació sobre la vaga i intentar animar-nos per que anèssim. La nostra següent parada va ser la visita a una pedra a la qual el professor va anormena Alma mater, la qual també va esmentar a la seva xerrada i va explicar el seu significant dient que es l'aliment maternt i que nosaltres, alumnes de batxillerat, estem alimentant-nos de tots els coneixements que estem aprenent. Aquesta placa era conmemorativa de Salvador espriu i estava penjada al costat de la capella de la Universitat. Dins de la capella s'estava vivint la vaga i alguns estudiants estavan instal·lats a dins per protestar. Nosaltres vam entrar a veure com vivient allà i quins eren els seus propòsits. Una Noia molt amable ens va explicar tot el moviment reivindicatiu, el que demanaven i el que aconseguien, que no era gran cosa. Vam proseguir el nostre itinerari passejant pels jardins de la Universitat, veriatàblement bonics. Al tornar a entrar a la Universitat vam intentar visitar la biblioteca i l'Aula Magna però ens va ser impossible. A la biblioteca ens van denegar l'entrada i l'Aula Magna estava tancada, però de camí vam poder contemplar la bellesa dels portalons, els pasadissos i els finestrals que donàven als patis.
La sortida va ser molt interesant i l'arquitectura ens va semblar molt bonica. Penso que el sentiment es unitari ja que tots vam sortir encantats d'allà.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

ACTIVITAT 2.3

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l'any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sóc de Badalona, aquell petit barri de les afores de Barcelona. Un barri prop del mar, amb una gran varietat de cultures i de arquitectura urbana, un barri tant de gent treballadora com de gent adinerada. Vaig nèixer al Juliol, quan la calor cau sobre els nostres caps i ens cou les idees, en un pis gran però pobret, amb parets primetes i molta llum on els veïns no es conexen i només de vagades viuen en armonia. Tot i això només es necessita la pròpia família per viure feliç.

ACTIVITAT 2.2

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)

L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?

A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.

Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?

Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».

Potser fa referencia a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.

Enfront de les decisions arbritràries de la dictadura, Montserrat Roig creu que s'ha dimposar la raó.

• Fer la gara- gara: Fer la pilota.

• Ser d'un barri de senyores pones: Senyores burgueses de la època franquista catalana.

• Canonades de l'any de la pico: Canonades molt velles.

• Senyors amb més seny que or: Senyors pobres però sensats.

• De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: Que la guerra no l'hi va afectar i no va passar gana.

• Ovejitas del senyor: Que seguien una religiositat molt gran.

• Futurs gallimarsots morals: Que ya no son tant religioses com quan eren joves.

• Anar xino-xano: Anar tirant.

• Camparseles per sempre: Marxar i no tornar.

• Sortir del niu: Sortir de casa teva de la protecció dels teus pares i tornar de seguida.

• "Volta al món i torna al Born": Donar voltes i tornar cap a casa.

ACTIVITAT 2.1

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)

Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991).

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit

Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.

ENTREVISTA

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista. —Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?



—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.



M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
El personatje que m'agradaria entrevistar és al rei d'Espanya.

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perque penso que la seva opinión interesa a molta gent i sobre tot perque és un personatje al que no tothom pot arribar y conèixer.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
-Algun cop li hauria agradat estar entre la gent i que ningú no el reconeixés?
-Mai ha pensat que la seva forma de vida és injusta si parlem de que vosté viu entre riqueses i el seu poble no és igualitari en diners?
-Com va canviar la seva vida desde que es va fer rei d'Espanya?
-És vosté feliç amb aquest càrreg?
-Ha aconseguit tot el que es proposava quan va començar a regnar?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Ella explica que una entrevista no es basa només en "pregunta-resposta" si no que una persona pot dir molt d'ell mateix responent a las preguntes d'una entrevista i jo estic totalmente d'acord perque entrevistant a una persona ens apropem al seu caracter, les seves opinions i tot això condiciona una forma de viure que no podem veure en altres géneres.

Dibuixos dels personatjes

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing