dimecres, 25 de març del 2009

REVOLTES EXTERNES

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:

Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia i d'altra banda Alemanya, Turquia, Italia i Àustria.
· Què va desencadenar la guerra?
L'assassinat de l'imperi Austro-Hongarès a Saragevo a mans d'un servi.
· Quins personatges hi van intervenir?
El tzar Nicolau per part de Rússia.
El general Petain per part de França.
Per part d'Alemanya l'emperador Guillem II.
· Com es va resoldre la guerra?
Van firmar un tractat, el tractat de Versalles.

3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia li dona igual qui guanyi, la guerra li és indiferent. A ella el que le preocupa són els seus diners i les seves joes que ha hagut d'empenyar.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixecament militar dels soldats de Francisco Franco i dels militars Molas i Sanjurjo.
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar en contra de les mesures progresistes que estava proclamant el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
El president de la República, Afranya, Indalecio Prieto i ministres molt indicats com Juan Negrín i Caballero. El general Franco , entre d'altres d'aquest bàndol hi havia Antonio Primo de Rivera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victória dels sublevats, la victoria militar de Franco, que va impossar una dictadura que va durar quaranta anys.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)


Ella està bastant al marge. Està molt a l'avast de les opinions de la seva mare i parla en boca d'ella "la meva mare diu que...", però no es vol involucrar massa.
Ella té una dolenta idea dels anarquistes tot i que la seva mare diu que són uns romàntics... També pensa que les altres persones opinen com ella i que tot segueix essent rutina i monotonia tot i que hi ha una guerra.

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?
Volien democratitzar la Universitat, que es reconeguès el dret d'organitzar-se en sindicats. A partir de la democratització de la Universitat volient democratitzar la societat del país.

b) Com es van revoltar?
Van fundar el Sindicat Democratic d'estudians. Van fervagues, manifestacions, assamblees...
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
Es van tancar el convent dels Caputixins de Sarrià, per això es coneix com Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policía va encerclar el convent i els van esperar fora. A la seva sortida els estudiants van ser sancionats. La Caputxinada va tenir tanta repercurssió que fins i tot la gent estrangera va parlar-hi.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

17 de Novembre de 2003

Avui a les 17:45 la meva vida a donat un canvi desconegut. La sort ha portat a la meva casa, com fa milers de cops arreu del món, una floreta, el meu germà. És increhible com una persona tan petita pot arribar a omplir el teu cor d'aquesta manera.
Encara no m'ho crec. Sempre he estat sola a casa meva i ara estic emocionada amb aquell petit que acava de aparèixer. M'encanta mirar-lo, tocar-lo, mirar-li com mou les seves manetes insignificants en un món que desconeix, tan innocent i dòcil. Han vingut els meus avis, motiu també del meu somriure en aquest dia, ja que no puc gaudir d'ells durant tot l'any. Només penso en com serà tot a partir d'ara. No em puc imaginar ni com serà demà. Estic nerviosa, ansiosa per saber el que ens espera. El saber que ara mai no estaré sola al món, que en alguna part sempre hi haurà una persona de la meva sang caminant quan els meus pares morin en fa sentir la persona més afortunada del món.