—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
El personatje que m'agradaria entrevistar és al rei d'Espanya.
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perque penso que la seva opinión interesa a molta gent i sobre tot perque és un personatje al que no tothom pot arribar y conèixer.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
-Algun cop li hauria agradat estar entre la gent i que ningú no el reconeixés?
-Mai ha pensat que la seva forma de vida és injusta si parlem de que vosté viu entre riqueses i el seu poble no és igualitari en diners?
-Com va canviar la seva vida desde que es va fer rei d'Espanya?
-És vosté feliç amb aquest càrreg?
-Ha acons
eguit tot el que es proposava quan va començar a regnar?d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Ella explica que una entrevista no es basa només en "pregunta-resposta" si no que una persona pot dir molt d'ell mateix responent a las preguntes d'una entrevista i jo estic totalmente d'acord perque entrevistant a una persona ens apropem al seu caracter, les seves opinions i tot això condiciona una forma de viure que no podem veure en altres géneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada