ACTIVITAT 3

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un génere literari caracteritzat per tenir un tó humorístic i comic o satíric i un final feliç.
Penso que Allò que tal vegada s'esdevingué és una comèdia donat que trobem elements còmics al llarg de tota la història. Es fa una paròdia de la família i el més important, de la Bíblia. A més trobem un final feliç donat que l'heroï, Caïm, resulta trionfant guanyant a Nara i sent "recompensat" pero Dèu amb aquell fet.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

-Adam; és un home mandrós i conformista. Durant tota l'obra se sent especialment molest amb Eva, per haver provocat que els expulsessín del paradís i amb Caïm, al qual considera un irresponsable i li falta al seu respecte. A més té un aspecte molt envellit per la seva edat

-Eva; és una dona treballadora, mare que s'estima infinitament als fills i el seu aspecte està molt deteriorat per causa dels parts.

-Nara; és la filla petita, una noia molt infantil i tendrá. És el motiu pel qual es barallen els dos germans i la culpable de que Caïm entri al jardí de l'Eden.

-Caïm; és l'hereu, el fill gran. Té pel moixí per tota la cara, això ens indica la seva maduressa respecte a Abel. És el que més caracterísitiques humanas presenta ja que pensa que amb esforç es pot conseguir qualsevol cosa, és inconformista, ja que preguntarà i qüestionarà tots els dubtes que s'el presentin. Al llarg de la história veurem com intenta aconseguir els seus objectius desobeïnt al propi Javhé i qüestionant el seu poder.

-Abel; és el fill medià. Té un aspecte molt més agradable que Caïm ja que és més atractiu. És egoista, gelós i infantil, el preferit de Javhé i Adam.

-Javhé; És Dèu tot poderós. Es presenta com un Dèu colèric i autoritari impossant càstics als homes.

-Querub; és un dels angels que guarda l'Eden. es presenta com un angel sensat i comprensiu i fins i tot oculta els errors de Caïm a Dèu.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

-Adam accepta la vida que li pertoca tot i que molts cops s'enrrecorda de l'Edén. (la bona vida)

-Abel, donada la seva actitud egoista i gelosa sempre vol aconseguir el que el seu germà pot tenir.

-Caïm és l'inconformista i realista, ja que accepta la seva vida a la terra i vol viure dignament, per aixó es planteja metes com qualsevol personal normal.

4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Al plantejament, ens presenten els conflictes familiars, (La mala relación de Adam amb Caïm, la preferencia de Adam pel seu fill Abel, Eva sotmesa al masclisme, la picardia de Nara envers als seus dos germans, el inconformisme de Caïm...) També apareix la veu de Javhé imposant les normes.

Al nus podem veure com Caïm, temptat per Nara s'endinsa al jardí de l'Edén per agafar la friuta prohibida. Aixó fa que Adam li ofereixi finalment Nara a Abel i aquest fet es el desencadenant de la tràgica mort de Abel per part de Caïm.

Al desenllaç Caïm mata a Abel i finalment Javhé li dona la seva protecció, aconsegueix la llibertat i a Nara amb la que podrà formar una família.

5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear un món molt més humà, amb això em refereixo a que vol aconseguir, mitjaçant l'esforç, tota mena d'objectius i proposits que es planteji a la vida. Això ens mostra un aspecte de vida molt més realita deixant endarrere la vida luxona i cómoda del Paradís.

6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Sí, en tots dos casos es veu clarament. Eva fa el paper de mare i sobre tot el de mestressa durant tota l'obra. Quan ens parlen del seu aspecte deteriorat, de l'obligació de fer els menjars i recollir d'alguna forma la llar. Si comparem tot allò amb la feina d'Adam, veurem que Eva segueix un tòpic masclista on l'home no fa cap cosa a expenses de que la dona farà tota la feina. Aquest masclisme també es reflexat en el fet de que Adam com exemple, en un moment determinat, rebutja una feina de recollir nabs encomenant-la a la seva dona.
D'altra banda tenim a Nara, en qui només es pensa desde el punt de vista de objecte, premi... Només es necessària per la procreació, perqué en cap moment es mostra cap sentiment per ella per part de cap dels germans.