Biografia de Caterina Albert

Va nèixer a l'Escala (Empordà) al 1869, i va morir al 1966. Nomès va estar un any escolaritzada a Girona, però no li va agradar. Li van inpartir classes particulars a casa de pintura, escultura, lliteratura, etc. La seva àvia li va fer de mare ja que la seva própia, d'origen italià, estava continuament malalta. El seu pare, d'altra banda viatjava molt per la seva condició política. Va ser autodidacta i al seu poble li proporcionavan revistes i llibres que la mantenien informada de toto el que pasava a la societat. Com sabia llegir francés això li va apropar al Modernisme ja que venia d'Europa, principalment de França. Era la mes gran de quatre germans i al morir el seu pare, el germà que hauria de ser hereu volia ser adbocat i exercir. Va renunciar a les terres i això va provocar que aquestes pasessin a mans de Caterina que es va fer càrreg d'elles. Això la va lligar molt a les terres catalanes.
Va amagar la seva biografia i donava sovint dades falses com dir que mai havia sortit del seu poble. Finalment es va determinar que, com gent de diners que era, anava sovint a Barcelona i va viatjar pero Europa. També va estar molt lligada a la cura de la seva mare i això la va tenir recluïda a casa sempre. Mai no va tenir fills i es va dedicar plenament a escriure les seves obres, les quals va escriure amb el pseudònim de Almanac de l'Esquella.
Va guanyar els jocs florals amb "La infanticida" i com la gent no acceptaba que una dona escribís sobre aquelles qüestions i en aquell estil decideix fer-se dir amb el pseudónim de Victor Català.
Publica al llarg de set anys dos llibres de poesies, una obra de teatre, un recull de contes i Solitud.
Quan apareix el Noucentisme deixen de publicar les seves obres i pateix una marginació noucentista. Al pricipi de la Guerra Civil ella es posiciona a favor, però aviat es dóna conta de que no és tot com ella pensava i fins i tot li saquejesn la casa i li cremen papers i altres coses. Ella pateix un exili interior i certa clandestinitat.

ELS ORÍGENS DE LA NOVEL·LA

Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les que s'ha aplicar de manera indiscriminada el terme novel·la. Molst d'aquests relats, que mes tard es van incorporar a la tradició literària europea tene el seu origen a Egipte. Un dels antecedents de la novel·la van ser les faules entre d'altres, on ja trobem diversos contes del "Conde Lucanor" de Don Juan Manuel.
A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d'un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d'aventures curioses que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona.

Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar.

Al segle XX s'ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia. També s'han multiplicat els subgèneres segons l'estil i la temàtica.

ANALISI EXTENS DEL TEMPS

ACTE 1

ESCENA I

En Badori arriba a buscar treball a la carretera. Es presenta com una persona que té mala sort a la vida. no tenia feina i acabava de sortir de l'hospital. En Gepa és una persona que ayuda als demés però es molt irónic. Aquest personatje ha perdut un fill i tracta a en Badori com si fos el seu fill.
Entren la Tomasa i en Quirze barallant-se, en Badori es fica a la batalla i a sobre rep cops. En Gepa li diu que aixó es normal entre ells dos.
L'andreu està a la presó a Ceuta i aquest allunyament fisic amb la Maria Rosa és un allunyament també sentimental. La tomasa parla de la relació de l'Andreu amb la Maria Rosa i també del Marçal.

ESCENA II

En aquesta escena ja comença a sospitar en Gepa d'en Marçal. La Tomasa parla desfavorablement de la Maria Rosa, diu que <> i en Quirze, com que és el seu germà, la defensa.

ESCENA III

Entra en Marçal i li pregunten per l'Andre. Ell explica que l'Andreu es vol morir a la presó i fingeix el seu dolor. En aquesta escena els personatges fan una descripció de l'Andreu. Diuen que es toçut i persegueix els seus ideals. En Marçal vol culpavilitzar a l'Andreu continuament. En marçal comença a notar que en Gepa sospita d'ell. el Marçal explica el que va provocar la mort del capatàs, (pàg 88, apart)

ESCENA IV

Entra la Maria Rosa i defensa a l'Andreu. Explica el que va pasar la nit de l'assasinat i defensa la seva inocència. Aquest parlament demostra tot l'amor que la Maria Rosa li té a l'Andreu, (pàg 92). Es reprodueix en estil indirecte un diàleg entre la policia i l'andreu el dia de la detenció. Al final la Maria Rosa jura vengar-se de l'assassí.

ESCENA V

En aquesta escena ja saben que l'Andreu està malalt, parlen entre ells. També dels diners que els han de pagar per treballar a la carretera.

ESCENA VI

La Maria Rosa parla de la llunyania de l'Andreu i l'enyorança que li té. El Marçal segueix insistint en la culpabilitat de l'Andreu. La Maria Rosa es pregunta perque en Marçal li té tanta malicia a l'Andreu, nota alguna cosa. En Marçal es declara indirectament a la Maria Rosa i aquesta li diu que no pensi més en ella.

ESCENA VII

En Marçal es confesa al lector i diu que no dirà res fins que la Maria Rosa no sigui seva.

ESCENA VIII

En Calau parla de que fins que no tingui diners no es casarà.

ESCENA IX

TEMPS

L'obra està dividida en tres actes. La Història no segueix un desenvolupament lineal sinó que fa salts de temps.

ACTE 1; comença situant-se en la carretera i s'explica l'assassinat del capatàs. Es discuteix sobre el culpable, en aquell moment l'Andreu, que es troba a la presó en Ceuta. En Badori s'uneix al treball a la carretera.

ACTE 2; es situa quinze mesos després de la mort de l'Andreu. La Maria Rosa no oblida el seu marit i de sobte en Marçal entra a la seva vida. Aquesta s'enamora d'ell però li fa por demostra-ho. Fins i tot s'ho nega a ella mateixa. Finalment en Marçal acaba comprometen a la Maria Rosa. D'altra banda els demés esperen impacients la seva quinzena que ja es retarda.

ACTE 3; es situa a la casa amb tots els personatges contant la esperada quinzena. Més endavant es casaran la Maria Rosa i en Marçal i s'acabarà de construir la carretera. L'acte finalitza quan la Maria Rosa mata a en Marçal quan s'assabenta de que es l'assassí del capatàs i ,indirectament, el de l'Andreu.

PERSONATGES

Hi ha vuit personatges importants amb un paper a l'obra, desprès també hi ha gent del poble. Tots ells pertanyen a una classe social molt baixa. Això ho podem comprovar si ens fixem en el canvi de feina que fan sovint.

PERSONATGE PRINCIPAL:

Maria Rosa, és el personatge protagonista perquè al seu voltant gira tota l'acció.
És la germana d'en Quirze, per tant la cunyada de la Tomasa. És una dona jove, casada amb l'Andreu. Treballa rentant la roba de la gent que treballa a la carretera. Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit, al que va conèixer mentre estava a una verema.

ALTRES PERSONATGES:

Badori; és un personatge que ve de fora. Comença a treballar a la carretera amb tots els demés i s'enamora de la Maria Rosa. És una persona a la que li agrada la sinceritat i és incapaç de fer mal a ningú.

Tomasa; és la cunyada de la Maria Rosa, la dona d'en Quirze. Una dona de poble, revolucionaria que no te por a cap cosa. Fins i tot s'efronta als homes, té una posició més radical que ells. Acollegeix les característiques anarquistes y revolucionàries de l'época i pren decidions per si mateixa com els homes. És una dona estriónica (Persona que es fa notar)
La seva relació amb la Maria Rosa al principi és una mica distant, donat que la compara amb ella, una dona fort que fa cara als problemes i la Maria Rosa és més bleda. Comforme avança l'obra la relació es fa més estreta i li dona suport.

Quirze; és el germà de la Maria Rosa, marit de la Tomasa. La seva realció amb la Maria Rosa és més aviat la d'un pare que la d'un germà ja que la protegeix i la tracta d'una manera paternal durant tota l'obra.

Gepa; és un treballador de la carretera. Un home ben espavilat i que fa un paper gaire important a l'obra donat que es qui desvetlla des del primer moment la amagada estimació de la Maria Rosa pel Marçal i nota que aquest té alguna cosa a veure amb la mort del capatàs.

Marçal; aquest personatge és un dels mes importants a l'obra junt amb la Maria Rosa. Això es degut a que ell mateix provoca la mort de l'Andreu i enamora a la Maria Rosa, vídua de l'Andreu, fins a casar-se amb ella. Aquest home mostra durant tota la història una duresa emocional en torn a la mort del seu amic i a la manca de remordiments de consciència al casar-se amb la seva dona.

Xic i Calau; són dos treballadors de la carretera i amics de tots els demés. Aquests dos personatges no tenen un diàleg gaire important i son ben bé personatges plans.

ESPAIS, ESCENÀRIS

1r ACTE:

Una carretera i al costat una casa molt pobre. (Vespre)

2n ACTE:

Interior d'una casa molt pobre. (Comença a fer-se fosc, vespre)

3r ACTE:

També a l'interior d'una casa molt pobre. (Matí)

ESTRUCTURA EXTERNA

-Obra dividida en tres actes.

-Caràcter de diferents escenes.

- 1r ACTE; 14 escenes
- 2n ACTE; 15 escenes
- 3r ACTE; 11 escenes