Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les que s'ha aplicar de manera indiscriminada el terme novel·la. Molst d'aquests relats, que mes tard es van incorporar a la tradició literària europea tene el seu origen a Egipte. Un dels antecedents de la novel·la van ser les faules entre d'altres, on ja trobem diversos contes del "Conde Lucanor" de Don Juan Manuel.
A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d'un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d'aventures curioses que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona.
Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.
Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar.
Al segle XX s'ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia. També s'han multiplicat els subgèneres segons l'estil i la temàtica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada