2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)
a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
A la lluita contra la represió que havien patit les dones fins a aquell moment.
b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Si, aquest tema serà important sempre fins que la societat íntegra accepti els drets de la dona sense cap distinció. Penso que en el segle en el que estem hi ha persones que pensen d'una forma molt retrogada i fan del masclisme un problema que actualment hauria d'estar erradicat.
c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Les débils condemnes dels assassins fan que la violencia al món augmenti. La fam i les males condicions de vida als països del tercer món fan que molta gent mori i que sorgeixen noves malaties que es poden expandir per tot arreu. A més les continues guerres entre països són una veritable masacre.
dijous, 19 de març del 2009
dimecres, 18 de març del 2009
Visita a la Universitat de Barcelona
El dia 17 de març vam anar tot el grup de batxillerat social-humanístic a fer una visita a la UB, Universitat de Barcelona. Aquesta visita va estar composta per una xerrada que va fer el professor Murgades de la Universitat i, finalment, una visita pels patis d'aquesta.
Només començar la xerrada, el professor Murgades va fer una petita síntesis del que consistiria aquella visita a la Universitat. Quan va parlar de la visita a les inmediacions va deixar ben clar la seva opinión en contra de la situació que s'estava vivint als patis de la Universitat, una vaga en contra del plan Bolonyia.
El tema de la xerrada va ser Vicent Andrés Estellés i alguns dels seus poemes com Cant a Sant Vicent Ferrer, Els amants i alguns dels seus sonets, els quals el professor va comentar. Prèviament va realitzar una introducció parlant d'alguns mots llatins com Carpe diem, la importància de llegir en veu alta per tal de comprendre millor els poemes i una anécdota exemplificadora de com va sorgir la lectura individual antigament a més d'aportar molta altra varietat d'exemples i explicacions. Va proseguir donant la seva opinió sobre el fet de què a tota Catalunya es fes lectura de poemes valencians i a València no es llegissin poemes en català estàndar. Després va passar a l'anàlisis dels poemes esmentats amb anterioritat i els va recitar tot i explican els simbolismes de casascun i el significat que tenien pel poble i l'autor.
Quan va acabar la xerrada vam sortir de l'aula, per una part molt enriquits i contents de l'explicació i per un altra una mica atabalats de rebre tanta informació, ja que la manera de parlar del professor era molt extensa en quant a conceptes i explicacions. Ens vam dirigir al pati de l'entrada on vam estar parats una estona. Allà vam veure com els estudiants, molt comunicatius, ens van oferir informació sobre la vaga i intentar animar-nos per que anèssim. La nostra següent parada va ser la visita a una pedra a la qual el professor va anormena Alma mater, la qual també va esmentar a la seva xerrada i va explicar el seu significant dient que es l'aliment maternt i que nosaltres, alumnes de batxillerat, estem alimentant-nos de tots els coneixements que estem aprenent. Aquesta placa era conmemorativa de Salvador espriu i estava penjada al costat de la capella de la Universitat. Dins de la capella s'estava vivint la vaga i alguns estudiants estavan instal·lats a dins per protestar. Nosaltres vam entrar a veure com vivient allà i quins eren els seus propòsits. Una Noia molt amable ens va explicar tot el moviment reivindicatiu, el que demanaven i el que aconseguien, que no era gran cosa. Vam proseguir el nostre itinerari passejant pels jardins de la Universitat, veriatàblement bonics. Al tornar a entrar a la Universitat vam intentar visitar la biblioteca i l'Aula Magna però ens va ser impossible. A la biblioteca ens van denegar l'entrada i l'Aula Magna estava tancada, però de camí vam poder contemplar la bellesa dels portalons, els pasadissos i els finestrals que donàven als patis.
La sortida va ser molt interesant i l'arquitectura ens va semblar molt bonica. Penso que el sentiment es unitari ja que tots vam sortir encantats d'allà.
BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing
Només començar la xerrada, el professor Murgades va fer una petita síntesis del que consistiria aquella visita a la Universitat. Quan va parlar de la visita a les inmediacions va deixar ben clar la seva opinión en contra de la situació que s'estava vivint als patis de la Universitat, una vaga en contra del plan Bolonyia.
El tema de la xerrada va ser Vicent Andrés Estellés i alguns dels seus poemes com Cant a Sant Vicent Ferrer, Els amants i alguns dels seus sonets, els quals el professor va comentar. Prèviament va realitzar una introducció parlant d'alguns mots llatins com Carpe diem, la importància de llegir en veu alta per tal de comprendre millor els poemes i una anécdota exemplificadora de com va sorgir la lectura individual antigament a més d'aportar molta altra varietat d'exemples i explicacions. Va proseguir donant la seva opinió sobre el fet de què a tota Catalunya es fes lectura de poemes valencians i a València no es llegissin poemes en català estàndar. Després va passar a l'anàlisis dels poemes esmentats amb anterioritat i els va recitar tot i explican els simbolismes de casascun i el significat que tenien pel poble i l'autor.
Quan va acabar la xerrada vam sortir de l'aula, per una part molt enriquits i contents de l'explicació i per un altra una mica atabalats de rebre tanta informació, ja que la manera de parlar del professor era molt extensa en quant a conceptes i explicacions. Ens vam dirigir al pati de l'entrada on vam estar parats una estona. Allà vam veure com els estudiants, molt comunicatius, ens van oferir informació sobre la vaga i intentar animar-nos per que anèssim. La nostra següent parada va ser la visita a una pedra a la qual el professor va anormena Alma mater, la qual també va esmentar a la seva xerrada i va explicar el seu significant dient que es l'aliment maternt i que nosaltres, alumnes de batxillerat, estem alimentant-nos de tots els coneixements que estem aprenent. Aquesta placa era conmemorativa de Salvador espriu i estava penjada al costat de la capella de la Universitat. Dins de la capella s'estava vivint la vaga i alguns estudiants estavan instal·lats a dins per protestar. Nosaltres vam entrar a veure com vivient allà i quins eren els seus propòsits. Una Noia molt amable ens va explicar tot el moviment reivindicatiu, el que demanaven i el que aconseguien, que no era gran cosa. Vam proseguir el nostre itinerari passejant pels jardins de la Universitat, veriatàblement bonics. Al tornar a entrar a la Universitat vam intentar visitar la biblioteca i l'Aula Magna però ens va ser impossible. A la biblioteca ens van denegar l'entrada i l'Aula Magna estava tancada, però de camí vam poder contemplar la bellesa dels portalons, els pasadissos i els finestrals que donàven als patis.
La sortida va ser molt interesant i l'arquitectura ens va semblar molt bonica. Penso que el sentiment es unitari ja que tots vam sortir encantats d'allà.
BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing
dilluns, 16 de març del 2009
ACTIVITAT 2.3
2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.
Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l'any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sóc de Badalona, aquell petit barri de les afores de Barcelona. Un barri prop del mar, amb una gran varietat de cultures i de arquitectura urbana, un barri tant de gent treballadora com de gent adinerada. Vaig nèixer al Juliol, quan la calor cau sobre els nostres caps i ens cou les idees, en un pis gran però pobret, amb parets primetes i molta llum on els veïns no es conexen i només de vagades viuen en armonia. Tot i això només es necessita la pròpia família per viure feliç.
Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l'any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Sóc de Badalona, aquell petit barri de les afores de Barcelona. Un barri prop del mar, amb una gran varietat de cultures i de arquitectura urbana, un barri tant de gent treballadora com de gent adinerada. Vaig nèixer al Juliol, quan la calor cau sobre els nostres caps i ens cou les idees, en un pis gran però pobret, amb parets primetes i molta llum on els veïns no es conexen i només de vagades viuen en armonia. Tot i això només es necessita la pròpia família per viure feliç.
ACTIVITAT 2.2
2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.
Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.
Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.
De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.
Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Potser fa referencia a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
Enfront de les decisions arbritràries de la dictadura, Montserrat Roig creu que s'ha dimposar la raó.
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.
Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.
Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.
De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.
Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Potser fa referencia a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
Enfront de les decisions arbritràries de la dictadura, Montserrat Roig creu que s'ha dimposar la raó.
- Fer la gara- gara: Fer la pilota.
- Ser d'un barri de senyores pones: Senyores burgueses de la època franquista catalana.
- Canonades de l'any de la pico: Canonades molt velles.
- Senyors amb més seny que or: Senyors pobres però sensats.
- De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: Que la guerra no l'hi va afectar i no va passar gana.
- Ovejitas del senyor: Que seguien una religiositat molt gran.
- Futurs gallimarsots morals: Que ya no son tant religioses com quan eren joves.
- Anar xino-xano: Anar tirant.
- Camparseles per sempre: Marxar i no tornar.
- Sortir del niu: Sortir de casa teva de la protecció dels teus pares i tornar de seguida.
- "Volta al món i torna al Born": Donar voltes i tornar cap a casa.
ACTIVITAT 2.1
2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)
Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991).
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit
Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.
Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)
Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)
Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)
Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)
Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)
Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991).
a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit
Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.
ENTREVISTA
1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista. —Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
El personatje que m'agradaria entrevistar és al rei d'Espanya.
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perque penso que la seva opinión interesa a molta gent i sobre tot perque és un personatje al que no tothom pot arribar y conèixer.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
-Algun cop li hauria agradat estar entre la gent i que ningú no el reconeixés?
-Mai ha pensat que la seva forma de vida és injusta si parlem de que vosté viu entre riqueses i el seu poble no és igualitari en diners?
-Com va canviar la seva vida desde que es va fer rei d'Espanya?
-És vosté feliç amb aquest càrreg?
-Ha acons
eguit tot el que es proposava quan va començar a regnar?
d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Ella explica que una entrevista no es basa només en "pregunta-resposta" si no que una persona pot dir molt d'ell mateix responent a las preguntes d'una entrevista i jo estic totalmente d'acord perque entrevistant a una persona ens apropem al seu caracter, les seves opinions i tot això condiciona una forma de viure que no podem veure en altres géneres.
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
El personatje que m'agradaria entrevistar és al rei d'Espanya.
b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perque penso que la seva opinión interesa a molta gent i sobre tot perque és un personatje al que no tothom pot arribar y conèixer.
c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
-Algun cop li hauria agradat estar entre la gent i que ningú no el reconeixés?
-Mai ha pensat que la seva forma de vida és injusta si parlem de que vosté viu entre riqueses i el seu poble no és igualitari en diners?
-Com va canviar la seva vida desde que es va fer rei d'Espanya?
-És vosté feliç amb aquest càrreg?
-Ha acons
eguit tot el que es proposava quan va començar a regnar?d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Ella explica que una entrevista no es basa només en "pregunta-resposta" si no que una persona pot dir molt d'ell mateix responent a las preguntes d'una entrevista i jo estic totalmente d'acord perque entrevistant a una persona ens apropem al seu caracter, les seves opinions i tot això condiciona una forma de viure que no podem veure en altres géneres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
