ACTIVITATS 2

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?
Es fundà l’any 1917 l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?
Formar un nou moviment Avanguardista i renovar la cultura del moment.

3. Qui formava aquesta colla?
Joan Oliver, Armand Obiols, Francesc Trabal, Ricard Marlet, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Lluís Parcerisa, Joan Garriga, Miquel Carreras...

4. Quines accions van dur a terme?
Van realitzar tertulies i lectures, diversos articles de caracter revolucionari i un full dominical anomenat La Fulla Salau, a més van escriure L'any que ve, obra colectiva que va tenir molt èxit.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).


Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898 que interesar-se molt per la cultura de la seva ciutat. Va fundar l'editorial La Mirada i i va formar part del grup del Diari de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.



Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904. Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda. El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols. El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.

ACTIVITATS 1

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

Signa amb el pseudònim "Pere Quart". Aixó surt del fet de ser el quart dels seus germans i Pere, que era el seu segon nom.

2. En quin any va néixer?

Va néixer el 29 de novembre de l’any 1899.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver provenia d’una família burgesa bastant enriquida en aquell moment.

4. On va començar a publicar?

Va començar a publicar en el Diari de Sabadell juntament amb un grup d'intelectuals que es van unir per formar el moviment Avantguardista.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

S'exilià a França durant un curt període de temps, més tard va acabar en Santiago de Xile juntament amb altres escriptors i les seves families.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Sçon personatges que pertanyen a la burgesia i sempre sçon criticats per les seves relacions humanes i amb l'entorn.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

La burgesia, a la qual ell pertenyia.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

Utilitza un to satíric i irónic a l'hora de ser sencill per poder arribar a tots els públics.

SIMBOLOGIA DE LA MORT

- Parques/Moures: Aquestes són les deesses que senyalaven la vida i la mort de les persones: Cloto era la que filava la vida (dóna vida).
Quesis: mesurava aquest fil (la durada de la vida).
Atropo: talla el fil.( mata).

- Tarratos: És la personificació de la mort, aquest vivia al Tàrtaros, es considera germà dels somnis, per tant els clàssics, aquests els consideren un tipus de mort.

- Caront: És qui portava la barca de Hades d'una banda a l'altre (vida/mort). Posaven als mort dues monedes per poder pagar la barca de Caront.

És així, si us plau, LA NIT (1956)

—Toc/, toc./ 2
—¿Qui/ és?/ 2
—La Mort.

La/ Mort/ ve/ des/cal/ça: 5
quan/ se'n/ va/ duu/ socs/ 5
que/ van/ fent/ 3
cloc.../ cloc.../ cloc.../ cloc.../ 4

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?

...cloc... cloc... cloc... cloc...

Aquesta poesia pertany a Vicent Andrés Estelles, l’obra va ser publicada l’any 1956, inclou poesies sobre la mort de la seva filla que es va produir quan ella nomes tenia 4 mesos.
La nit es una metàfora de la nit i la mort.
El tema es bàsicament la mort de la seva filla. Aquesta poesia esta construïda de forma dialogada entre la mort i un interlocutor que pot ser el propi poeta.
Es tracta d’una poesia aparentment senzilla però si la analitzem es d’un tema transcendent seriós.

En els paràgrafs 1 i 3 esta en forma de diàleg, amb moltes interrogacions, algú que pregunta i algú que respon consta de versos bisíl·labs i paraules monosíl·labes amb rima assonant en –o (toc, socs, cloc, mort) i rima consonant a (toc i és). En els versos 4 i 5 es refereix a que la mort passa desapercebuda i en el vers 7 i 19, simulen les passes de la persona que ha mort i fa soroll.

Trobem diferents figures retoriques com antítes i(ve i se'n ve, descalça i duu socs) , una personificació de la mort, anàfora (toc i qui), paral·lelisme, interrogació retòrica(qui és) i al·literació(cloc... cloc... cloc... cloc...).

Vicent Andrés Estellés Cançó de bressol, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C.1

Jo/ tinc/ u/na/ Mort/ pe/ti/ta, 7 sil
meua i ben meua només,
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer,
de la llimera i la parrai la flor del taronger.

Aquesta cançó parla de la mort de la seva filla i com a viscut això l’autor. I surt contínuament el “jo” poètic, també utilitza paraules pròpies del seu dialecte el Valencia com: meua.
Sovint emfatitza per donar intensitat.

-TEMA: La mort, el amor paternofilial i la vida.
-TIPOLOGIA DEL POEMA: s’assembla al plany, té elements d’una oda.
-RIMA: versos eptasil·labs, rimen els versos parrells de forma assonant. Romanç.
-LA NIT: metàfora de la foscor, soletat, mort.

Biografia de Vicent Adrés Estellés

Vicent Andrés i Estellés va néixer el 4 de Setembre de 1424. El seu pare era forner. Tenia una germana, Carme, a la qual li va dedicar alguns dels seus poemes. Va passar la seva infancia a Burjassot i a l'edad d'un any, el seu avi va ser assesinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, per causa d'una herència. Més tard va morir de tuberculosis el seu oncle, Josep Maria. Va escriure algunes obres inspirades en aquesta tragèdia familiar.
Va començar escribint teatre en comptes de poesia. El 1935-1936 ja va començar a escriure poesia. Va esclatar la Guerra Civil i això va fer que deixès els estudis, però va seguir llegint. La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, ja que hi havia alguns llibres que estaven prohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, desprès, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar un article al diari "Jornada". A partir d'aquest fet fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Ofivial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera de becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar fer de soldat a Navarra on va escriure poesies en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias". Als anys cinquanta inicia la seva amistad amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. En 1955 es va casar amb Isabel Llorente que treballava al ajuntament de València, i deu mesos més tard va tenir una filla que es va morir als 4 mesos. Però van tenir dos fills més Vicents i Carmina.

Solitud

És un drama rural en prosa i que mostra la contrarelació de l'individu amb la societat. La protagonista lluitarà amb l'entorn per trobar la seva llibertat i individualitat. Al llarg de l'obra trobem un gran nombre d'elements simbólics. Està estructurada en dues parts: Primavera i tardor:

La Primavera cobreix els capítols I - X

La Tardor els capítols XI - XVIII

I l'Estiu pasa molt ràpid.

-L’obra dura un any complet on la Mila va canviant d'estats d'ànim.

-Els personatges principals són:

La Mila, el pastor (personatges positius)

En Maties i l'Ànima (personatges negatius).