Vicent Andrés i Estellés va néixer el 4 de Setembre de 1424. El seu pare era forner. Tenia una germana, Carme, a la qual li va dedicar alguns dels seus poemes. Va passar la seva infancia a Burjassot i a l'edad d'un any, el seu avi va ser assesinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, per causa d'una herència. Més tard va morir de tuberculosis el seu oncle, Josep Maria. Va escriure algunes obres inspirades en aquesta tragèdia familiar.
Va començar escribint teatre en comptes de poesia. El 1935-1936 ja va començar a escriure poesia. Va esclatar la Guerra Civil i això va fer que deixès els estudis, però va seguir llegint. La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, ja que hi havia alguns llibres que estaven prohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, desprès, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar un article al diari "Jornada". A partir d'aquest fet fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Ofivial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera de becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar fer de soldat a Navarra on va escriure poesies en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias". Als anys cinquanta inicia la seva amistad amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. En 1955 es va casar amb Isabel Llorente que treballava al ajuntament de València, i deu mesos més tard va tenir una filla que es va morir als 4 mesos. Però van tenir dos fills més Vicents i Carmina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada