MITE DE PROMETEU

Conta la mitologia grega que Prometeu, gosat Tità al que agradava provocar la ira de Zeus, va dur a aquest a tal punt de còlera que va acabar per prendre el foc als homes. Esperava així castigar indirectament a Prometeu, el qual es considerava benefactor de la humanitat.

Però Prometeu, a qui li agradava presumir d'astut, va entrar sigilosament a l'Olimp, va robar el foc del carro del déu Sol i, sense perdre temps ho va retornar als desemparats mortals.

Zeus, convençut que havia de castigar tanta burla, va manar cridar a Hefest i li va ordenar que creés una dona feta d'argila. Una vegada que va estar acabada, li va dónar vida i la va enviar amb Hermes, déu dels viatgers, davant Epimeteo, germà de Prometeu. Aquesta dona, s'anomenava Pandora, i duia amb ella una caixa plena de terribles mals que mai devia ser oberta. Prometeu va intentar que el seu germà s'allunyés de qualsevol cosa que provingués dels déus, però Epimeteo s'havia enamorat i va voler desposarla.

Pandora, que havia estat creada amb virtuts i també amb grans defectes, va obrir la caixa prohibida i els mals es van estendre pel món. Amb això Zeus havia aconseguit venjar-se dels homes.

D'altra banda, Zeus va manar capturar a Prometeu per ser encadenat per Hefest, déu del foc i dels metalls forjats, a un alta muntanya on, cada jornada, un àguila famolenca li devoraria el fetge. Com era immortal, l'òrgan li creixia de nou, així que cada nit tornava tan cruel depredador a menjar-se'l, amb la qual cosa el sofriment era inimaginable i etern.

Hèracles, que passava per allà cap al Jardí de les Hespérides, ho va alliberar derrocant a l'àguila amb una poderosa fletxa. Aquesta vegada a Zeus li va poder més l'orgull per la feta del seu fill Hèracles que el rancor que havia al seu pit, així que no va perseguir més a Prometeu.

Això sí, li va obligar a dur, durant tota l'eternitat, un anell en el qual es trobava un tros de la roca a la qual tan terriblement va estar encadenat.

• Aquests dos personatjes tenen trests característics semblants, com per exemple el fet de ser inconformistes. Els dos lluiten per les seves idees, aconsegueixen els seus proposits i fins i tot s'atreveixen a desafiar a l'autoritat, el seu deu. Aquesta caracterísitica els converteix en persones molt humanes que aconsegueixen els seus objectius per mitjà de l'esforç i la toma de decisions. Una altra característica comú seria el fet de ser pare de la humanitat. Prometeu va crear els humans i Caïm, sempre parlant en el cas de l'obra Allò que tal vegada s'esdevingué, va poblar la Terra i va forjar noves generacions. Això fa veure dues versions de com es va crear la Terra en diferents religions. D'altra banda el fet del germà, pot ser no tan rellebant, també considero que es un tret caracterísitic, ja que, per part de Caïm, Abel és un home que no mereix ser el pare de les següents generacions. D'alguna forma l'ha fallat i el considera inferior. En el cas de Prometeu, el seu germà Epimeteu es enganyat per Pandora mentre que Prometeo s'adona de l'engany. D'alguna forma també falla com a persona i no demostra la seva inteligència. També es podria dir que tots dos lluïten per donar una mena de llibertat al la humanitat, Caïm desfent-se del control de Javhé i Prometeu desafiant a Zeus i tornant el foc als humans. En el cas dels càstics la cosa canvia i no es jutja de la meteixa manera als dos personatjes, ja que d'alguna forma Caïm acava sent recompensat per Javhé amb la seva dona i la llibertat i Prometeu en un primer cop es castigat però després acava sent perdonat en certa manera.
  

ACTIVITAT 3

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un génere literari caracteritzat per tenir un tó humorístic i comic o satíric i un final feliç.
Penso que Allò que tal vegada s'esdevingué és una comèdia donat que trobem elements còmics al llarg de tota la història. Es fa una paròdia de la família i el més important, de la Bíblia. A més trobem un final feliç donat que l'heroï, Caïm, resulta trionfant guanyant a Nara i sent "recompensat" pero Dèu amb aquell fet.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

-Adam; és un home mandrós i conformista. Durant tota l'obra se sent especialment molest amb Eva, per haver provocat que els expulsessín del paradís i amb Caïm, al qual considera un irresponsable i li falta al seu respecte. A més té un aspecte molt envellit per la seva edat

-Eva; és una dona treballadora, mare que s'estima infinitament als fills i el seu aspecte està molt deteriorat per causa dels parts.

-Nara; és la filla petita, una noia molt infantil i tendrá. És el motiu pel qual es barallen els dos germans i la culpable de que Caïm entri al jardí de l'Eden.

-Caïm; és l'hereu, el fill gran. Té pel moixí per tota la cara, això ens indica la seva maduressa respecte a Abel. És el que més caracterísitiques humanas presenta ja que pensa que amb esforç es pot conseguir qualsevol cosa, és inconformista, ja que preguntarà i qüestionarà tots els dubtes que s'el presentin. Al llarg de la história veurem com intenta aconseguir els seus objectius desobeïnt al propi Javhé i qüestionant el seu poder.

-Abel; és el fill medià. Té un aspecte molt més agradable que Caïm ja que és més atractiu. És egoista, gelós i infantil, el preferit de Javhé i Adam.

-Javhé; És Dèu tot poderós. Es presenta com un Dèu colèric i autoritari impossant càstics als homes.

-Querub; és un dels angels que guarda l'Eden. es presenta com un angel sensat i comprensiu i fins i tot oculta els errors de Caïm a Dèu.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

-Adam accepta la vida que li pertoca tot i que molts cops s'enrrecorda de l'Edén. (la bona vida)

-Abel, donada la seva actitud egoista i gelosa sempre vol aconseguir el que el seu germà pot tenir.

-Caïm és l'inconformista i realista, ja que accepta la seva vida a la terra i vol viure dignament, per aixó es planteja metes com qualsevol personal normal.

4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Al plantejament, ens presenten els conflictes familiars, (La mala relación de Adam amb Caïm, la preferencia de Adam pel seu fill Abel, Eva sotmesa al masclisme, la picardia de Nara envers als seus dos germans, el inconformisme de Caïm...) També apareix la veu de Javhé imposant les normes.

Al nus podem veure com Caïm, temptat per Nara s'endinsa al jardí de l'Edén per agafar la friuta prohibida. Aixó fa que Adam li ofereixi finalment Nara a Abel i aquest fet es el desencadenant de la tràgica mort de Abel per part de Caïm.

Al desenllaç Caïm mata a Abel i finalment Javhé li dona la seva protecció, aconsegueix la llibertat i a Nara amb la que podrà formar una família.

5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear un món molt més humà, amb això em refereixo a que vol aconseguir, mitjaçant l'esforç, tota mena d'objectius i proposits que es planteji a la vida. Això ens mostra un aspecte de vida molt més realita deixant endarrere la vida luxona i cómoda del Paradís.

6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Sí, en tots dos casos es veu clarament. Eva fa el paper de mare i sobre tot el de mestressa durant tota l'obra. Quan ens parlen del seu aspecte deteriorat, de l'obligació de fer els menjars i recollir d'alguna forma la llar. Si comparem tot allò amb la feina d'Adam, veurem que Eva segueix un tòpic masclista on l'home no fa cap cosa a expenses de que la dona farà tota la feina. Aquest masclisme també es reflexat en el fet de que Adam com exemple, en un moment determinat, rebutja una feina de recollir nabs encomenant-la a la seva dona.
D'altra banda tenim a Nara, en qui només es pensa desde el punt de vista de objecte, premi... Només es necessària per la procreació, perqué en cap moment es mostra cap sentiment per ella per part de cap dels germans.

ACTIVITATS 2

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?
Es fundà l’any 1917 l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?
Formar un nou moviment Avanguardista i renovar la cultura del moment.

3. Qui formava aquesta colla?
Joan Oliver, Armand Obiols, Francesc Trabal, Ricard Marlet, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Lluís Parcerisa, Joan Garriga, Miquel Carreras...

4. Quines accions van dur a terme?
Van realitzar tertulies i lectures, diversos articles de caracter revolucionari i un full dominical anomenat La Fulla Salau, a més van escriure L'any que ve, obra colectiva que va tenir molt èxit.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).


Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898 que interesar-se molt per la cultura de la seva ciutat. Va fundar l'editorial La Mirada i i va formar part del grup del Diari de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.



Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904. Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda. El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols. El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.

ACTIVITATS 1

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

Signa amb el pseudònim "Pere Quart". Aixó surt del fet de ser el quart dels seus germans i Pere, que era el seu segon nom.

2. En quin any va néixer?

Va néixer el 29 de novembre de l’any 1899.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver provenia d’una família burgesa bastant enriquida en aquell moment.

4. On va començar a publicar?

Va començar a publicar en el Diari de Sabadell juntament amb un grup d'intelectuals que es van unir per formar el moviment Avantguardista.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

S'exilià a França durant un curt període de temps, més tard va acabar en Santiago de Xile juntament amb altres escriptors i les seves families.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Sçon personatges que pertanyen a la burgesia i sempre sçon criticats per les seves relacions humanes i amb l'entorn.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

La burgesia, a la qual ell pertenyia.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

Utilitza un to satíric i irónic a l'hora de ser sencill per poder arribar a tots els públics.