Literatura Catalana

2009-06-12T00:42:00.003+02:00

ACTIVITATS
1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?

Qualifiquen l'obra com desconcertant en la primera lectura, interessant, contudent i feta amb gran passió.

2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

· Recerca del món femení
· Reivindicava ser poeta del poble
· Continua lluita per la llibertat
· Expresa sexe
· La vanguarda dels canvis del futur
· Timida, callada, observador i molt propera

3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.

La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generació beat i crearen les seves pròpies comunitats, escoltaren el seu rock psicodèlic, foren partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.
L'any 1967, es va celebrar el Human Be-In a la ciutat de San Francisco que va populartizar la cultura hippie, com també el llegendari Summer of Love a la Costa Oest dels Estats Units, i en el 1969 en el Woodstock Festival a la Costa Est.
A Mèxic, el jipitecas formaren La Onda Chicana i es reunien a "Avándaro", mentre que a Nova Zelanda, els nòmades housetruckers practicaven formes alternatives de vida i promovien l'energia sostenible a Nambassa. Al Regne Unit, el automòbils "peace convoys" dels New age travellers feien a l'estiu un pelegrinatge pels festivals de música gratis d'Stonehenge.
A finals de la dècada dels anys 1960, els hippies a EUA van constituir un corrent juvenil massificat, però després va quedar antiquada, encara que les següents generacions anomenats neo-hippies mantindrien viu el moviment com una subcultura establerta de moltes formes i amb noves generacions fins a dia d'avui. Així doncs, han emergit fenòmens com el Rainbow Family, la escena psytrance i goa trance o els deadheads i phishheads. En petites comunitats continuen desenvolupat en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant en la ciutat com en el camp.
La moda i els valors Hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, influenciant a la música popular, televisió, cinema, literatura, i a les arts. Des de la dècada del 1960, molts trets de la cultura hippie van ser assimilats per la cultura comercial. La religió i la diversitat cultural que defensaven els hippies, va aconseguir una gran acceptació, i la filosofia Oriental i els conceptes espirituals han arribat a una gran audiència. El llegat hippie es pot observar en la cultura contemporània en una miríada de formes — des del menjar saludable, fins a festivals de música, passant per nous costums sexuals contemporànis, i fins i tot, em la revolució del ciberespai.

5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

El feminisme o moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.
El feminisme reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home.

7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

El maltracte a menors.
L'explotació infantil.
El dret d'avortament per a les menors.

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

Que en la seva època parlava de temes que ara ens semblen molt quotidians pero que abans no ho eren, com el dret de la dona i el lesbianisme.

2009-06-12T00:41:00.001+02:00

4. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.

Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.
El moviment que es va desenvolupar en els Estats Units durant la dècada dels 60, es caracteritzava perquè els xics portaven cabellera i amulets, les xiques faldes de colors; els seus símbols eren la bandera de l'arc iris, no confondre amb la bandera de l'orgull gai que és la bandera de l'arc iris invertida, i l'anomenat símbol de la pau; estaven en contra de la guerra de Vietnam, per la qual cosa Jimi Hendrix va tocar l'himne estadunidense en elèctric durant el festival per a demostrar que perquè estigueren en contra de la política militar del seu país continuaven sent americans, ja que alguns els consideraven com un moviment antiamericà. Tot i això val a dir que Hendrix el va fer sonar amb fortes dosis de distorsió i percusió que simulaven el soroll de les metralletes i les bombes esclatant. Hi hagué a la base de la seua interpretació una clara crítica a l'imperialisme militariste que practicaven els EUA. De fet, Hendrix va eixir a l'escenari vestit d'indi (la seua àvia, a més era cherokee dels seus ideals eren, a banda del pacifisme, l'amor lliure, la vida en comunes, l'ecologisme, i l'amor per la música i les arts; es va arribar a creure que havien deixat d'existir ja que des del Estiu de l'amor de 1967 i Woodstock van tendir a evitar publicitar-se, tot i que encara continuen existint en nombrosos països, evolucionant algunes comunes hippys a ecoaldees, que també es denominen com a comunes de l'any 2000 i encara seguixen donant-se cita en alguns festivals i trobades per a celebrar la vida i l'amor, com en el Festival de la Pau.

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

letra traduida de la cançó The times they are a-changing

Els temps estan canviant
La gent es comença a ajuntar per on la teva camines
I reconeixes l'aigua que t'envolta ha augmentat
I acceptes que aviat estaràs mullat fins als ossos
Si el temps per a tu és un preuat salvador
Llavors millor comença nedant o et submergiràs com una pedra
Perquè els temps estan canviant
Vengen escriptors i crítics, que profetizan amb el seu llapicer
I mantenen els seus ulls oberts, l'oportunitat no vindrà de nou
I no parlin tan prompte, perquè la roda encara està girant
I no hi ha qui digui el seu nom
Perquè els perdedors ara, després seran els quals guanyin
Perquè els temps estan canviant
Vengen senadors, congressistes, per favor considerar la cridada
No es quedin en l'entrada, no bloquegin el corredor
Perquè ell que està ferit serà el qual s'ha d'embussar
Hi ha una batalla fora i s'està bramant
Aviat vibrarà les teves finestres i sacsejaran les teves parets
Perquè els temps estan canviant
Vengen mares i pares al llarg de la terra
I no critiquin el que no poden entendre
Els seus fills i les seves filles començant el seu mandat
El seu vell camí està envelliment ràpidament
Per favor excloguin-se del nou si no poden donar la seva mà
Perquè els temps estan canviant
La línia està dibuixada, el curs d'aquesta ja està modelat
El lent més tard serà ràpid
Així que el present ara, després serà passat
L'ordre s'està ràpidament esvaint
I el primer ara, després serà l'últim
Perquè els temps estan canviant.

5 COMENTARIS DE BRUIXA DE DOL

2009-05-25T22:46:00.008+02:00

POEMA III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.

Aquest poema pertany a Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes"). Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Podem situar el poema, entre les seves obres, dins del seu llibre Bruixa de Dol, la qual està dividida en cinc parts. Aquest és el tercer poema de la segona part, anomenada Tombant.

Quant a la mètrica, a simple vista veiem que aquest poema té els versos lliures, ja que no disposen de rima entre si, però, al mateix temps, són blancs perquè segueixen una estructura de versos octosíl·labs, exceptuant el vers 4 que té 4 síl·labes.

Aquest poema és molt curt, però a la vegada molt intens ja que l'autora ens mostra els seus sentiments, concretament l'amor, d'una forma molt trist i clara. Als primers versos veiem com ella busca el seu amor entre les ones, que venen i van i això dificulta la seva trobada, ja que estar sense ell li provoca tristesa i infelicitat. Més endavant veiem com ella alça una copa. Aquesta copa representaria tot el que ella considera felicitat, l'amor, i la beu. I la lluna simbolitza a la dona, per tant quan ella veu la dona trist, o sigui, la lluna, mor dins la copa plena de felicitat. Per ella, beure és el temps que dura l'amor, la qual cosa indica que la seva felicitat és efímera. I per concloure, ens diu "M'he emborratxat de solitud" ja que tot i que ha pres tota la copa no ha aconseguit ser feliç. Si parlem de figures retòriques podem observar que al vers 1 hi ha una comparació amb un peix. D'altra banda també podríem dir que aquest "peix sense bicicleta" és una personificació. Al vers 3 hi trobem una metàfora, ja que ella alça la copa "on mor la lluna", o sigui, al cel. I al vers 4 hi trobem un epítet "vi molt dolç". Finalment hi trobem unametàfora a l'últim vers "M'he emborratxat de solitud", que com bé he explicat abans simbolitza la màxima tristesa que sent l'autora al no haver trobat l'amor i que tots els seus esforços hagin sigut en và. En conclusió, aquest poema ens parla de la infelicitat a l'amor, un tema que Maria Mercè Marçal esmenta molts cops al llarg de la seva obra, és a dir, un dels seus temes principals. En aquest poema podem veure que ella no arriba mai a aconseguir el seu amor vertader i ple. Podem pensar això donada la seva condició homosexual, per la qual, pot ser, no va trobar la felicitat sinó la incomprensió i la falta d'un amor que li ompli.

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

Aquest poema pertany a Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes"). Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Podem situar el poema, entre les seves obres, dins del seu llibre Bruixa de Dol, la qual està dividida en cinc parts. Aquest és el primer poema del seu tercer apartar anomenat també Bruixa de Dol.

Quant a la mètrica, podem veure que la seva estructura és de dos quartets i dos tercets, per tant parlem d'un sonet. Els versos son hendecasíl·labs, d'art major amb cesura formant dos hemistiquis de 4/6 o 6/4, malgrat que hi ha algú en el que podem trobar que no hi ha cesura. La rima és consonant i creuada en les primeres estrofes (ABBA) Femenins els que rimen en A i masculins els que rimen en B. Les dues últimes estrofes tenen rima encadenada (ABAB).
Podem veure alguns paralelismes com al vers 10 o metáfores com la del vers 9 que, amb sageta es refereix a la fletxa de l'amor de cupid, una anáforma als versos dos i tres "que". També podríem dir que tot el poema es tracta d'una enumeració de verbs, ja que ens explica tota la sèrie d'accions que hem de fer per aconseguir que la ruleta de l'amor ens porti l'amor vertader, "fem, llancem, cremem, cal que encertem, ens fem, apuntem..."
També les estrofes ens indiquen una introducció, un nus y un desenllaç, però, abans d'això, quant a contingut ens adonem que només el títol té un gran simbolisme, ja que simbolitza atzar i l'autora utilitza aquest atzar en la recerca de l'amor. Un cop mencionat això parlem de l'estructura, en la qual veiem que les dues primeres estrofes ens fan una introducció al tema, ens explica els seus sentiments i ens diu que vol esborrar el passat per començar de nou. A la segona estrofa veiem com fa relació a la ruleta de la sort, al zodíac, i l'autora llança els daus per provar sort cremant així el darrer full de la llibreta, deixant enrere la seva vida. A la tercera estrofa veiem com ens explica la seva finalitat, encertar amb la sageta, i així obtenir l'amor bo, l'amor que li portarà la felicitat.
La quarta estrofa ens fa de conclusió i torna a dir que vol oblidar els seus records dolents per tornar a començar un altre cop. Finalment, l'últim vers ens indica la unió del cranc i l'escorpí, d'aquí podríem deduir que parla d'una persona concreta ja que ella simbolitzaria a l'escorpí (símbol que apareix també en altres dels seus poemes) i aquella persona és el cranc, dos símbols del zodíac. Per concloure, podríem dir que aquesta poesia és optimista, ja que pensa que podrà ser feliç amb aquesta persona. D'altra banda també és una poesia vitalista, perquè l'autora no es rendeix i prova sort.

VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estral i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles
el blauet i el sabó.

I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn el nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.

Aquest poema pertany a Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes"). Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Podem situar el poema, entre les seves obres, dins del seu llibre Bruixa de Dol, la qual està dividida en cinc parts. Aquest és l'ultim poema del llibre pertanyent a l'apartat Vuit de Març.

Quant a métrica podem veure que aquest poema té els versos lliures perque no tenen cap tipus de rima, d'altra banda tampoc segueixen cap estructura fixa. També podem descar que són versos de 6 síl·labes.
En aquest poema podem veure algunes figures retòriques com una metàforma als dos primers versos, on "hereves de les dones que cremaren ahir" fa referència a les bruixes, un símbol molt important en aques llibre que inclús li dona nom. També veiem un paralelisme sintàctic en els versos 7 i 8 amb el 13 i 14 i un quiasme en els versos 10 i 11 i el 14 i 15 a més de una enumeració al final de la tercera estrofa i al principi de la quarta, es a dir, del vers 9 al 16. Més endavant veiem un polisíndeton als versos 19 i 20 "ni" i per últim, una metàforma al vers 27 "heura de fum" que representa la forma que va el fum al pujar.
El tema principal del poema és la dona. El seu títol, Vuit de Març, ens fa referència al dia internacional de la dona, ja que Maria Mercè Marçal va ser una gran feminista a més de ser lesbiana, la qual cosa li fa una persona molt lluitadora al tema de la dona i els seus drets.
Aquest poema es compón de cinc estrofes on es reivindiquen aquests drets i es somia amb un món millor per a les dones.
A la primera estrofa veiem com les dones obren una finestra en un cel negre, la qual cosa ens vol dir que per fi tenen una oportunitat per ser escoltades, per que es reconegui el seu treball. A la segona estrofa s'identifica a les dones amb les bruixes dient que són les seves hereves. Per a l'autora les bruixes són personatjes reprimits per la societat, incomprenduts, etc. llavors amb la foguera pretén cremar aquesta repressió i que en aquesta foguera participaràn totes les dones del món indistintament de la seva edat i abandonaràn les seves feines a les que han estat obligades durant tota la vida. A la tercera estrofa parla de les cendres, les quals simbolitzen la llibertat aconseguida un cop han cremat tots els seus patiments. La flama simbolitzarà la nova vida i les seves mans seràn l'escut, per tant seguiràn lluitant per mitjà del treball. A la cinquena estrofa, l'última, veiem com el foc sortit de la crema d'aquesta represió indicarà a tothom el començament d'una nova vida per les dones i també fa referència a la cançó Plou i fa sol.
Per concluir, podríem dir que aquest poema, desde el seu títol, ens mostra a la dona treballadora i utilitza diverses metàfores com el foc, llibertat o la cendra, resultats.

V BRIDA

A la fira dels Folls jo hi aniria. Vindria qui sap d’on -i ningú no ho sabria- amb els llavis oscats de molta vida, traginer de cançons en cavall sense brida. Quin esquer se m’arrapa a la geniva? Amor, estel amarg a la deriva, em fa senyals: jo vaig per l’altra riba, traginer de cançons en cavall sense brida. Cadenes són presons i jo en fugia pel call dels bandolers a trenc de dia. a la fira dels Folls jo hi aniria traginer de cançons en cavall sense brida.

El poema V esta situat en el llibre “Bruixa de dol” publicat l’any 1977, per Maria-Mercè Marçal. Maria-Merce Marçal va néixer a Ivars d’Urgell, es d’una classe social força baixa ja que els seus pares eren pagesos. Estudia filosofia clàssica a la Universitat. Durant la seva vida defensa el seu compromís política PSAN, també té un gran compromís amb els feministes ja que formava part d’alguns grups que lluitaven per l’iguala’t. El poema V es tracta d’una cançó de versos d’art menor, amb rima assonant on nomes rimen els versos parells, els imparells queden lliures. En la primera estrofa hi apareix el jo poètic, no es situa en un lloc concret però si que diu que anirà a la fira. En la segona estrofa i trobem els vers que es repeteix dues vegades mes, al dir cavall sense brida potser fa referència a la llibertat. En la tercera estrofa parla de l’amor com una cosa amarga que se’n va i que la crida però ella no pot fer res. La quarta estrofa es la mateixa que la segona on fa referència a que ella es lliure. La cinquena estrofa parla de que es sent pregonera que no te aquella llibertat però fuig i menciona un altre cop que anirà a la fira. I el sisena i ultima estrofa es la mateixa estrofa que hi ha a la segona i quarta estrofa. Respecte a les figures literàries hi trobem força encavallaments i repeticions de estructures sintàctiques (segona, quarta I sisena estrofa)

FOC DE PALES

I

Aigua sobre aigua,
Sobre l’aigua, set.
Al bell cor de l’aigua,
Negre ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Al bell cor de l’aigua
Negres ganivets.
Passava una barca
Franca de remer

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Passava una barca
Franca de remer
En un foc de pales
Que baten al vent

I jo, sola,
Entre albera i alba.

En un foc de pales
Que baten al vent
Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Ve encesa la barca
Amb la lluna a pes.
L’amor hi clavava
Negres ganivets

I jo, sola,
Entre albera i alba.

Aquest poema pertany al llibre Bruixa de dol escrit l’any 1979 per Maria-Mercè Marçal. La autora utilitza simbols com la lluna i l’ombra, on la lluna és un símbol constant que representa la dona.

El tema del poema és la solitud del jo del poetic a l’hora d’haver d’acomiadar-se del seu amant a l’arribar l’alba. El poema narra com en l’aigua hi ha una barca, una barca en flames, que porta la lluna. Però el principal encant del poema és que presenta una narració molt escassa, basada bàsicament en imatges i en la relació d’idees.
L’estructura externa està formada per versos de cinc síl·labes en quartets i parells, que fan la funció de tornada, i rimen en els versos parells.
El final de cada quartet fa de principi de l’anterior, però entremig se situa la tornada.
En l’estructura interna trobem un poema que es narrat de forma gradual. En el primer paràgraf es realitza la introducció, que ens situa en un lloc on hi ha aigua.
En el segon, tercer i quart hi ha l’espai narratiu que ens presenta la barca solitària que és encesa en flames i porta la lluna. La barca simbolitza la vida.
El cinquè paràgraf conclou amb el patiment de l’amor. A més entre cada paràgraf es repeteix la tornada que ens situa en el moment del dia, l’alba, típica de les cançons d’albada tradicionals.
Els recursos en el poema són escassos, ja que principalment l’autora juga amb les imatges, que moltes vegades utilitza per substituir figures retòriques, i les relaciona amb idees, per tant cal donar molta més importància al missatge que a les paraules de l’autora. Les imatges més desacatades del poema són, en primer lloc, la barca, símbol tradicional del pas de la vida a la mort, encesa o el foc, símbol de l’amor passional, per tant la mescla d’aquests dos elements podria significar la destrucció amorosa per part del jo.
Començant a analitzar el primer paràgraf trobem representat una paradoxa que representa el desig d’estimar en les estrofes “aigua sobre aigua/ sobre l’aigua, set”, i en l’última estrofa “negres ganivets” ens dona la imatge de la mor o de la fatalitat.
Al segon paràgraf destaca el mot “aigua” com a símbol de la vida,i en les dues últimes estrofes es menciona la idea de solitud “passava una barca/ franca de remer”.
En el tercer i en el quart destaca una metàfora “en un foc de pales/ que baten el vent”, A més en el quart la idea del foc simbolitza un altre cop el desig d’estimar, a l’igual que es mencionava al principi del poema. En el cinquè apareix la lluna, típic símbol de Maria-Mercè Marçal,i és l’element de l’amor impossible. Per últim en la tornada apareix un joc de paraules que mostra el moment del dia en el qual succeeix ”entre albera i alba”.En conclusió aquest poema es una recuperació de la tradició literària, per la qual l’autora mostrava un gran interès, tot hi que és un llibre escrit a finals dels anys setanta. A més cal destacar que un dels versos dona nom a la primera part del llibre, formada per cinc poemes, anomenada Foc de Pales. Un altre element ha destacar és la situació negativa davant del desig d’estimar. L’autora va viure una vida oberta, sobretot davant de les seves relacions amoroses, les quals algunes vegades van ser amb dones. Aquest motiu fa pensar que el poema va ser escrit desprès d’una relació frustrada.

TREBALL

2009-05-25T21:20:00.008+02:00

3. Característiques principals de la seva obra.

Una de les característiques de la poesia marçariana és la fusió entre la tradició literària i la cultura popular.
Amb la seva obra ha contribuït indispensablement a l’enriquiment de la llengua i la cultura catalana.
La radicalitat que s’impregna la seva obra poètica i narrativa també es manifesta en la seva actitud política d’esquerres i progressista, i en les seves reflexions culturals i socials amb gran independència de pensament.
Maria- Mercè Marçal havia dedicat bona part de la seva obra i del seu pensament a
cercar paraules per a dir l’experiència femenina i el seu lloc a la societat.

4.Caracteristiques de Bruixa de Dol

En les poesies podem veure tot el que li passa a l’autora des de el punt de vista emocional.
En l’obra apareixen les bruixes, que son dones sabies, amb criteri, que diuen el que pensen tot i que les portin a les fogueres. Les fades també hi apareixen en alguns poemes.
Pel que fa al títol “Bruixa de dol” el dol significa el dolor, la tristesa; són bruixes que no son felices per la societat autoritària i el masclisme. L’autora es veu reflectida en una bruixa.
Els temes principals de “Bruixa de dol” son l’amor i la solitud.
També apareixen animals simbòlics com: L’escorpí i el drac que son els animals del seu horòscop.

6.Antologia de poesies de Bruixa de Dol

Primera part

Foc de pales:
I
II
III (Foraviles)
IV
V (Brida)

Tombant:

I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII

Foguera Joana:

I
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX (Lluna negra)

Segona part

Bruixa de dol:

I (Zodíac)
II
III
IV
V
VI
VII
VIII
IX
X
XI
XII
XIII

Avui les fades i les bruixes s’estimen:

Tercera part

Els núvols duien confeti a les butxaques:
I
II (Cançó de saltar a corda)
III
IV (Velles corrandes per a la Pepa)
V (Cançó de pluja)
VI
VII
VIII (Cançó de fer camí)

Quarta part

Sense llops ni destrals:

I
II
III
IV (Gat negre)
V
VI (Tríptic per a una quimera)

Cinquena part

Vuit de març

9.Vincles d'internet amb pàgines sobre l'autor

http://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al

http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=182

http://www.fmmm.cat/entrada2.html

http://desdebarcelona.lacoctelera.net/post/2009/01/09/maria-merce-marcal-poesia-i-canco

COMENTARIS A L'OBRA

Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida".L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero se sent molt identificada amb "Bruixa de Dol" i diu que va escoltar una veu, la qual serivira a moltes dones per reivindicar la seva identitat, tal com li passa a ella, ja que també pensa que és l'objectiu de Maria Mercè Marçal és integrar a les dones en la societat. També diu que parla de temes com l'amor, la solitud, la maternitat, això també acosta al lector a les vivències femenines.

Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la" homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

Escriu un text on es parla de la reflexió literària que va escriure Maria Mercè Marçal.
que es tracta d’un cicle poètic en dues etapes diferents:
-La primera etapa està des de “Cau de llunes” a “Sal oberta” amb un esquema triangular de tensió entre el jo poètic present a moltes poesies, la lluna que representa la dona, i l’ombra que representa al l’home, remet en la lluita o en el festí de la pròpia solitud. La lluna i l’ombra són metàfores de dos pols oposats de llum i foscor
-La segona part, es situa a “Bruixa de dol” on es pot apreciar una evolució en la intensitat lírica, i aquí es parla de la problemàtica del descobriment d'un punt angoixant de la solitud i la reivindicació de l'erotisme per la dona, tot això situat a“Foc de pales” i “Foguera Joana”.
A més ens parla de tot el simbolisme que tenen aquestes poesies per Maria Mercè MArçal, sobre toto al final, on fa especial atenció al simbolisme de Bruixa de Dol"

Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat",dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Broch Àlex pensa que Maria Mercè expresa la seva vida d'una forma lliure i apartir dels seus sentiments. Diu que la seva sinceritat mostra una intensitat que arriba al lector i crea nova tendència.
També esmenta el seu aspecte formal i ens diu que presenta tradició popular (Cau de llunes i Bruixa de Dol) i culta. Al parlar dels seus temes, pensa que expressa molt bé les seves vivències i experiències personals i ens introdueix una frase molt rellevant <>.

Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980",Correo Catalán, febrer de 1980.

“Que aporta de nou Bruixa de dol en relació el teu llibre anterior?”

Ell diu que amb la seva veu pretén influenciar a moltes dones i crear una reivindicació col·lectiva i vol crear una poesia que no es vegi truncada per la tradició catalana. A més, fa referència al títol, que fa un homenatge a Foix i explica l'aparició de les figures de la dona i la lluna.

MARIA MERCÈ MARÇAL

2009-05-06T08:54:00.001+02:00

Cris Laia

View more presentations from guest9c67bb.

REVOLTES EXTERNES

2009-03-25T08:25:00.008+01:00

1. A Ramona, adéu hi apareixen una sèrie d’esdeveniments històrics importants del segle XX que envolten la vida de cada protagonista. Completeu les dades que falten en la informació següent:

Mundeta àvia:
Guerra de les Colònies (1898)
Setmana Tràgica (1909)
Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:
Proclamació de la Segona República (1931)
Fets d’Octubre (1934)
La guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:
Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista
Caputxinada (1966)

2. Busqueu la informació que us calgui sobre la Primera Guerra Mundial per respondre aquestes preguntes:
· Quins països s’hi van veure implicats?
França, Anglaterra i Rússia i d'altra banda Alemanya, Turquia, Italia i Àustria.
· Què va desencadenar la guerra?
L'assassinat de l'imperi Austro-Hongarès a Saragevo a mans d'un servi.
· Quins personatges hi van intervenir?
El tzar Nicolau per part de Rússia.
El general Petain per part de França.
Per part d'Alemanya l'emperador Guillem II.
· Com es va resoldre la guerra?
Van firmar un tractat, el tractat de Versalles.

3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)

A l'àvia li dona igual qui guanyi, la guerra li és indiferent. A ella el que le preocupa són els seus diners i les seves joes que ha hagut d'empenyar.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

3.2. El món de la mare

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per respondre aquestes preguntes:

a) Qui va desencadenar el conflicte?
L'aixecament militar dels soldats de Francisco Franco i dels militars Molas i Sanjurjo.
b) Quines van ser-ne les causes?
Es van aixecar en contra de les mesures progresistes que estava proclamant el govern republicà.
c) Quins personatges hi van intervenir?
El president de la República, Afranya, Indalecio Prieto i ministres molt indicats com Juan Negrín i Caballero. El general Franco , entre d'altres d'aquest bàndol hi havia Antonio Primo de Rivera, i per part dels eclesiàstics el cardenal Segura.
d) Com es va resoldre el conflicte?
Amb la victória dels sublevats, la victoria militar de Franco, que va impossar una dictadura que va durar quaranta anys.

2. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu quina informació té dels fets que viu de la Guerra Civil la mare:

I ell em va preguntar que què en pensàvem, dels anarquistes, i jo em vaig tornar vermella com un grapat de cireres i li vaig dir que la meva mare sempre havia sentit una secreta simpatia per vostès, perquè creu que en realitat són uns romàntics i uns idealistes i diu que no és dolent això de voler canviar una mica el món, que només li feia ràbia tot el que passava amb la religió. I ell, però tu què en penses, i jo, que hi ha coses d’aquesta guerra que no les acabo d’entendre, que em semblen molt embolicades. I em vaig adonar que era la primera vegada que parlava una estona així de llarga amb un home com aquell i li ho vaig dir, i també que me’ls imaginava més satànics, més diabòlics.
[...] No entenia la seva curiositat, la incisió a preguntar-me coses de la meva vida, coses banals i intranscendents. Vaig pensar que què n’havia de fer. Que la meva història era curta i ensopida al costat de la seva, plena de lluites, de vagues, de soroll i d’aventures. [...] Que jo no em distingia gaire de les nostres amistats, que tot sempre acabava i començava de la mateixa manera. Tret de l’estiu del trenta-quatre, d’aquella tardor en què. (p. 162-163)

Ella està bastant al marge. Està molt a l'avast de les opinions de la seva mare i parla en boca d'ella "la meva mare diu que...", però no es vol involucrar massa.
Ella té una dolenta idea dels anarquistes tot i que la seva mare diu que són uns romàntics... També pensa que les altres persones opinen com ella i que tot segueix essent rutina i monotonia tot i que hi ha una guerra.

3.3. El món de la filla

1. Busqueu la informació que us calgui sobre la Caputxinada (revoltes d’estudiants a Barcelona durant els anys seixanta) per respondre aquestes preguntes:

a) Què pretenien els estudiants?
Volien democratitzar la Universitat, que es reconeguès el dret d'organitzar-se en sindicats. A partir de la democratització de la Universitat volient democratitzar la societat del país.

b) Com es van revoltar?
Van fundar el Sindicat Democratic d'estudians. Van fervagues, manifestacions, assamblees...
c) Quin és l’acte més significatiu d’aquesta revolta?
Es van tancar el convent dels Caputixins de Sarrià, per això es coneix com Caputxinada.
d) Com es va acabar?
La policía va encerclar el convent i els van esperar fora. A la seva sortida els estudiants van ser sancionats. La Caputxinada va tenir tanta repercurssió que fins i tot la gent estrangera va parlar-hi.

4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

17 de Novembre de 2003

Avui a les 17:45 la meva vida a donat un canvi desconegut. La sort ha portat a la meva casa, com fa milers de cops arreu del món, una floreta, el meu germà. És increhible com una persona tan petita pot arribar a omplir el teu cor d'aquesta manera.
Encara no m'ho crec. Sempre he estat sola a casa meva i ara estic emocionada amb aquell petit que acava de aparèixer. M'encanta mirar-lo, tocar-lo, mirar-li com mou les seves manetes insignificants en un món que desconeix, tan innocent i dòcil. Han vingut els meus avis, motiu també del meu somriure en aquest dia, ja que no puc gaudir d'ells durant tot l'any. Només penso en com serà tot a partir d'ara. No em puc imaginar ni com serà demà. Estic nerviosa, ansiosa per saber el que ens espera. El saber que ara mai no estaré sola al món, que en alguna part sempre hi haurà una persona de la meva sang caminant quan els meus pares morin en fa sentir la persona més afortunada del món.

PARLEM DE REVOLTES

2009-03-24T11:42:00.003+01:00

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.

1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.

ESDEVENIMENTS RELLEVANTS

Ciència i tecnologia
Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.
Biologia: Descobriment de l'ADN.
Astronàutica: exploració de l'espai, home a la lluna.
Tecnologia: televisió, teléfon, informàtica i internet, automoció, etc.
Medicina: descobriment de la penicil·lina.

Guerres i política

Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Sovietiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (1949) i a Cuba (1959).
Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Dictadura de Franco (1939-1975)
Segona Guerra Mundial (1939-1945)
Descolonització d'Àfrica
Conflicte Araboisraelià
Guerra del Vietnam (1954-1975)
Transició democràtica a Espanya a partir de 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatus Dd'Autonomia; Catalunya (1980), País Valencià (1982), Balears (1983).
Unió Europea
Caiguda de la URSS i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya.
Guerra del golf (1991)
Guerra dels Balcans (1991-2001)

Desastres

Epidèmia de la grip el 1918
Desastre nuclear de Txernòbil.
La SIDA provoca milers de morts.
Tot i les millores tecnològiques, en començar el sXXI, gran part de la humanitat viu en la probressa.
Caiguda del mur de Berlín.

Cultura

Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...
Normalització de la llengua catalana (Pompeu Fabra)

Científics

Albert Einstein
Werner Heisemberg
Schondïnger

Plolítics i liders mundials

2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:
· Revolta : Acció de revoltar-se. Excitar, fomentar, la revolta. Reprimir, ofegar, la revolta.
· Revoltar: Alçar-se contra l’autoritat establerta.
· Revolució: Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat.
· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

PROPOSTA DE LECTURA

2009-03-20T08:48:00.004+01:00

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:

· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
Aquesta novel·la consta de de 245 pàgines menys la introducció que queden 211.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
La novel·la no esta estructurada en capítols.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Quan parla la segona Ramona i la trobem al principi i al final del llibre.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
El espais en blanc s'utilitzenper diferenciar les diferents veus narratives i a més a més també reflecteixen el temps històric perqué cada protagonista explica els fets històrics que van viure.

b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que segurament la dona serà la protagonista i parlarà sobre aquesta.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La seva vida.

c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.

d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
Explica la història de tres dones de la mateixa família i que viuen sota el mateix sostre, inserida en una època històrica concreta.
La primera viu durant el segle XIX i XX, això ho sabem gràcies al diari que escriu aquesta perqué col·loca les dates i parla sobre la semana tràgica, quan els nacionals es troben per Teruel i les pèrdues de les colonies.
La segona viu durant la repúplica i la guerra civil, ena adonem quan parla del bombardeig a Barcelona

e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?
A Londres.
A Lleida.
A Barcelona.

f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
- Tieta Sixta
-Katy
-Patricia
-Francisco Ventura
-Joan Claret

g) Sobre les veus narratives:

· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.

Quan parla la Mundeta Ventura al principi de l'obra trobem que aquesta parla en primera persona("Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat..."), després la Mundeta Jover també veiem com parla en primera persona("Demà passat en caso amb el nebot de la vídua Climent, en Francisco Ventura, que em va salvar la nit de la bomba...") i per últim la Mundeta Claror parla en tercera persona ("").

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del
principi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25:

Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal,
com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
Com a semblança tenim que els fets son narrats per la mateixa persona, que es la protagonista Mundeta Ventura. I com a diferencia, al principi ella en una persona insegura, una bleda, depén dels altres, etc., i al final trobem un petit canvi on ella se sent més segura de si mateixa ja que es veu capaç de recórrer tota sola Barcelona per buscar el seu marit, i de fet es el que fa.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?
Aquesta es la semblança de la que he parlat en l'exercici b), és a dir, que en tots dos casos parla la protagonista.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?
Els dos personatges fan referència a la Mundeta Ventura.

3. Entre les pàgines 53 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.
17 de març 1938, aquesta data ens situa en plena guerra civil.

4. A la pàgina 63 hi ha una altra data.

a) Quina?
El 6 de desembre de 1964.

b) Es tracta de la mateixa època?
No.

c) S’expliquen els mateixos fets?
No, la primera explica el mombardeig de la zona del Colisèum i la segona on l'àvia explica que es casa amb en Francisco Ventura.

5. Llegiu de la pàgina 73 .

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
Des del 6 de desembre 1984 fins el 2 de gener de 1919.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?
Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.
Èpoques i personatges diferents.

ACTIVITAT 2.4

2009-03-19T19:20:00.003+01:00

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?
A la lluita contra la represió que havien patit les dones fins a aquell moment.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?
Si, aquest tema serà important sempre fins que la societat íntegra accepti els drets de la dona sense cap distinció. Penso que en el segle en el que estem hi ha persones que pensen d'una forma molt retrogada i fan del masclisme un problema que actualment hauria d'estar erradicat.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?
Les débils condemnes dels assassins fan que la violencia al món augmenti. La fam i les males condicions de vida als països del tercer món fan que molta gent mori i que sorgeixen noves malaties que es poden expandir per tot arreu. A més les continues guerres entre països són una veritable masacre.

Visita a la Universitat de Barcelona

2009-03-18T08:26:00.003+01:00

El dia 17 de març vam anar tot el grup de batxillerat social-humanístic a fer una visita a la UB, Universitat de Barcelona. Aquesta visita va estar composta per una xerrada que va fer el professor Murgades de la Universitat i, finalment, una visita pels patis d'aquesta.
Només començar la xerrada, el professor Murgades va fer una petita síntesis del que consistiria aquella visita a la Universitat. Quan va parlar de la visita a les inmediacions va deixar ben clar la seva opinión en contra de la situació que s'estava vivint als patis de la Universitat, una vaga en contra del plan Bolonyia.
El tema de la xerrada va ser Vicent Andrés Estellés i alguns dels seus poemes com Cant a Sant Vicent Ferrer, Els amants i alguns dels seus sonets, els quals el professor va comentar. Prèviament va realitzar una introducció parlant d'alguns mots llatins com Carpe diem, la importància de llegir en veu alta per tal de comprendre millor els poemes i una anécdota exemplificadora de com va sorgir la lectura individual antigament a més d'aportar molta altra varietat d'exemples i explicacions. Va proseguir donant la seva opinió sobre el fet de què a tota Catalunya es fes lectura de poemes valencians i a València no es llegissin poemes en català estàndar. Després va passar a l'anàlisis dels poemes esmentats amb anterioritat i els va recitar tot i explican els simbolismes de casascun i el significat que tenien pel poble i l'autor.
Quan va acabar la xerrada vam sortir de l'aula, per una part molt enriquits i contents de l'explicació i per un altra una mica atabalats de rebre tanta informació, ja que la manera de parlar del professor era molt extensa en quant a conceptes i explicacions. Ens vam dirigir al pati de l'entrada on vam estar parats una estona. Allà vam veure com els estudiants, molt comunicatius, ens van oferir informació sobre la vaga i intentar animar-nos per que anèssim. La nostra següent parada va ser la visita a una pedra a la qual el professor va anormena Alma mater, la qual també va esmentar a la seva xerrada i va explicar el seu significant dient que es l'aliment maternt i que nosaltres, alumnes de batxillerat, estem alimentant-nos de tots els coneixements que estem aprenent. Aquesta placa era conmemorativa de Salvador espriu i estava penjada al costat de la capella de la Universitat. Dins de la capella s'estava vivint la vaga i alguns estudiants estavan instal·lats a dins per protestar. Nosaltres vam entrar a veure com vivient allà i quins eren els seus propòsits. Una Noia molt amable ens va explicar tot el moviment reivindicatiu, el que demanaven i el que aconseguien, que no era gran cosa. Vam proseguir el nostre itinerari passejant pels jardins de la Universitat, veriatàblement bonics. Al tornar a entrar a la Universitat vam intentar visitar la biblioteca i l'Aula Magna però ens va ser impossible. A la biblioteca ens van denegar l'entrada i l'Aula Magna estava tancada, però de camí vam poder contemplar la bellesa dels portalons, els pasadissos i els finestrals que donàven als patis.
La sortida va ser molt interesant i l'arquitectura ens va semblar molt bonica. Penso que el sentiment es unitari ja que tots vam sortir encantats d'allà.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

ACTIVITAT 2.3

2009-03-16T23:12:00.005+01:00

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l'any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sóc de Badalona, aquell petit barri de les afores de Barcelona. Un barri prop del mar, amb una gran varietat de cultures i de arquitectura urbana, un barri tant de gent treballadora com de gent adinerada. Vaig nèixer al Juliol, quan la calor cau sobre els nostres caps i ens cou les idees, en un pis gran però pobret, amb parets primetes i molta llum on els veïns no es conexen i només de vagades viuen en armonia. Tot i això només es necessita la pròpia família per viure feliç.

ACTIVITAT 2.2

2009-03-16T23:09:00.002+01:00

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.

Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna. Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.

Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.

De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.

Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.

Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)

L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?

A la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.

Es refereix a les reunions i assemblees que van caracteritzar els moviments de protesta dels estudiants de la Universitat de Barcelona durant la dècada dels seixanta i setanta.

c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?

Que escriu en Català, una llengua que acaba de iniciar la seva recuperació.

d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».

Potser fa referencia a la Guerra del Vietnam, que en aquells moments era de plena actualitat.

e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.

Enfront de les decisions arbritràries de la dictadura, Montserrat Roig creu que s'ha dimposar la raó.

Fer la gara- gara: Fer la pilota.

Ser d'un barri de senyores pones: Senyores burgueses de la època franquista catalana.

Canonades de l'any de la pico: Canonades molt velles.

Senyors amb més seny que or: Senyors pobres però sensats.

De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: Que la guerra no l'hi va afectar i no va passar gana.

Ovejitas del senyor: Que seguien una religiositat molt gran.

Futurs gallimarsots morals: Que ya no son tant religioses com quan eren joves.

Anar xino-xano: Anar tirant.

Camparseles per sempre: Marxar i no tornar.

Sortir del niu: Sortir de casa teva de la protecció dels teus pares i tornar de seguida.

"Volta al món i torna al Born": Donar voltes i tornar cap a casa.

ACTIVITAT 2.1

2009-03-16T23:07:00.002+01:00

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

Text 1
Sóc el número sis de set germans. Sóc de les dues petites; de la segona tanda… Per entendre’ns, la primera tanda són les que van passar l’adolescència a la postguerra, en un món més tancat. Jo sóc de la tanda de la ruptura de moltes coses, fins i tot els meus pares també van començar a canviar! (Abril 1991)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.(Abril 1991)

Text 3
Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)

Text 4
Hi ha companys de generació que van haver de dubtar entre una llengua i l’altra… Per mi, escriure en català era natural. No vaig haver d’elegir entre una llengua i l’altra; la meva llengua literària era la catalana.(Abril 1991)

Text 5
L’alliberament sexual va ser l’estendard que van portar uns quants, i sobretot mascles, per al seu propi profit. Com ara, que alguns senyors grans s’aprofiten del divorci per casar-se amb noietes joves.(Abril 1991)

Text 6
La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.
(3 d’agost del 1991).

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit

Em interessant perquè a casa seva no existia el masclisme i havia igualtat entre els seus pares, i tant la seva mare com la seva avia tenien opinions personals. Això crec que es un fet molt important ja que Montserrat Roig degut aquesta situació va poder créixer amb una mentalitat oberta i això es nota a l’hora d’escriure.

ENTREVISTA

2009-03-16T22:49:00.004+01:00

1.2. L’entrevista és un gènere periodístic molt ric. Montserrat Roig va ser una gran entrevistadora. La seva professionalitat va quedar palesa en diversos mitjans de comunicació, entre ells la revista Serra d’Or: Llegiu el que diu Roig quan li pregunten sobre la seva feina de periodista. —Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en aquesta mateixa revista?

—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.

M. Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)

a) Penseu en un personatge conegut a qui us agradaria entrevistar.
El personatje que m'agradaria entrevistar és al rei d'Espanya.

b) Argumenteu per quins motius creieu que seria interessant fer-ho.
Perque penso que la seva opinión interesa a molta gent i sobre tot perque és un personatje al que no tothom pot arribar y conèixer.

c) Escriviu tres o quatre preguntes que li faríeu.
-Algun cop li hauria agradat estar entre la gent i que ningú no el reconeixés?
-Mai ha pensat que la seva forma de vida és injusta si parlem de que vosté viu entre riqueses i el seu poble no és igualitari en diners?
-Com va canviar la seva vida desde que es va fer rei d'Espanya?
-És vosté feliç amb aquest càrreg?
-Ha aconseguit tot el que es proposava quan va començar a regnar?

d) Digueu què opineu sobre la resposta de Roig.
Ella explica que una entrevista no es basa només en "pregunta-resposta" si no que una persona pot dir molt d'ell mateix responent a las preguntes d'una entrevista i jo estic totalmente d'acord perque entrevistant a una persona ens apropem al seu caracter, les seves opinions i tot això condiciona una forma de viure que no podem veure en altres géneres.

Dibuixos dels personatjes

2009-03-16T22:41:00.004+01:00

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

MITE DE PROMETEU

2009-02-15T14:33:00.006+01:00

Conta la mitologia grega que Prometeu, gosat Tità al que agradava provocar la ira de Zeus, va dur a aquest a tal punt de còlera que va acabar per prendre el foc als homes. Esperava així castigar indirectament a Prometeu, el qual es considerava benefactor de la humanitat.

Però Prometeu, a qui li agradava presumir d'astut, va entrar sigilosament a l'Olimp, va robar el foc del carro del déu Sol i, sense perdre temps ho va retornar als desemparats mortals.

Zeus, convençut que havia de castigar tanta burla, va manar cridar a Hefest i li va ordenar que creés una dona feta d'argila. Una vegada que va estar acabada, li va dónar vida i la va enviar amb Hermes, déu dels viatgers, davant Epimeteo, germà de Prometeu. Aquesta dona, s'anomenava Pandora, i duia amb ella una caixa plena de terribles mals que mai devia ser oberta. Prometeu va intentar que el seu germà s'allunyés de qualsevol cosa que provingués dels déus, però Epimeteo s'havia enamorat i va voler desposarla.

Pandora, que havia estat creada amb virtuts i també amb grans defectes, va obrir la caixa prohibida i els mals es van estendre pel món. Amb això Zeus havia aconseguit venjar-se dels homes.

D'altra banda, Zeus va manar capturar a Prometeu per ser encadenat per Hefest, déu del foc i dels metalls forjats, a un alta muntanya on, cada jornada, un àguila famolenca li devoraria el fetge. Com era immortal, l'òrgan li creixia de nou, així que cada nit tornava tan cruel depredador a menjar-se'l, amb la qual cosa el sofriment era inimaginable i etern.

Hèracles, que passava per allà cap al Jardí de les Hespérides, ho va alliberar derrocant a l'àguila amb una poderosa fletxa. Aquesta vegada a Zeus li va poder més l'orgull per la feta del seu fill Hèracles que el rancor que havia al seu pit, així que no va perseguir més a Prometeu.

Això sí, li va obligar a dur, durant tota l'eternitat, un anell en el qual es trobava un tros de la roca a la qual tan terriblement va estar encadenat.

Aquests dos personatjes tenen trests característics semblants, com per exemple el fet de ser inconformistes. Els dos lluiten per les seves idees, aconsegueixen els seus proposits i fins i tot s'atreveixen a desafiar a l'autoritat, el seu deu. Aquesta caracterísitica els converteix en persones molt humanes que aconsegueixen els seus objectius per mitjà de l'esforç i la toma de decisions. Una altra característica comú seria el fet de ser pare de la humanitat. Prometeu va crear els humans i Caïm, sempre parlant en el cas de l'obra Allò que tal vegada s'esdevingué, va poblar la Terra i va forjar noves generacions. Això fa veure dues versions de com es va crear la Terra en diferents religions. D'altra banda el fet del germà, pot ser no tan rellebant, també considero que es un tret caracterísitic, ja que, per part de Caïm, Abel és un home que no mereix ser el pare de les següents generacions. D'alguna forma l'ha fallat i el considera inferior. En el cas de Prometeu, el seu germà Epimeteu es enganyat per Pandora mentre que Prometeo s'adona de l'engany. D'alguna forma també falla com a persona i no demostra la seva inteligència. També es podria dir que tots dos lluïten per donar una mena de llibertat al la humanitat, Caïm desfent-se del control de Javhé i Prometeu desafiant a Zeus i tornant el foc als humans. En el cas dels càstics la cosa canvia i no es jutja de la meteixa manera als dos personatjes, ja que d'alguna forma Caïm acava sent recompensat per Javhé amb la seva dona i la llibertat i Prometeu en un primer cop es castigat però després acava sent perdonat en certa manera.

ACTIVITAT 3

2009-02-15T14:05:00.007+01:00

1. Y Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un génere literari caracteritzat per tenir un tó humorístic i comic o satíric i un final feliç.
Penso que Allò que tal vegada s'esdevingué és una comèdia donat que trobem elements còmics al llarg de tota la història. Es fa una paròdia de la família i el més important, de la Bíblia. A més trobem un final feliç donat que l'heroï, Caïm, resulta trionfant guanyant a Nara i sent "recompensat" pero Dèu amb aquell fet.

2. Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

-Adam; és un home mandrós i conformista. Durant tota l'obra se sent especialment molest amb Eva, per haver provocat que els expulsessín del paradís i amb Caïm, al qual considera un irresponsable i li falta al seu respecte. A més té un aspecte molt envellit per la seva edat

-Eva; és una dona treballadora, mare que s'estima infinitament als fills i el seu aspecte està molt deteriorat per causa dels parts.

-Nara; és la filla petita, una noia molt infantil i tendrá. És el motiu pel qual es barallen els dos germans i la culpable de que Caïm entri al jardí de l'Eden.

-Caïm; és l'hereu, el fill gran. Té pel moixí per tota la cara, això ens indica la seva maduressa respecte a Abel. És el que més caracterísitiques humanas presenta ja que pensa que amb esforç es pot conseguir qualsevol cosa, és inconformista, ja que preguntarà i qüestionarà tots els dubtes que s'el presentin. Al llarg de la história veurem com intenta aconseguir els seus objectius desobeïnt al propi Javhé i qüestionant el seu poder.

-Abel; és el fill medià. Té un aspecte molt més agradable que Caïm ja que és més atractiu. És egoista, gelós i infantil, el preferit de Javhé i Adam.

-Javhé; És Dèu tot poderós. Es presenta com un Dèu colèric i autoritari impossant càstics als homes.

-Querub; és un dels angels que guarda l'Eden. es presenta com un angel sensat i comprensiu i fins i tot oculta els errors de Caïm a Dèu.

3. Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

-Adam accepta la vida que li pertoca tot i que molts cops s'enrrecorda de l'Edén. (la bona vida)

-Abel, donada la seva actitud egoista i gelosa sempre vol aconseguir el que el seu germà pot tenir.

-Caïm és l'inconformista i realista, ja que accepta la seva vida a la terra i vol viure dignament, per aixó es planteja metes com qualsevol personal normal.

4. Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Al plantejament, ens presenten els conflictes familiars, (La mala relación de Adam amb Caïm, la preferencia de Adam pel seu fill Abel, Eva sotmesa al masclisme, la picardia de Nara envers als seus dos germans, el inconformisme de Caïm...) També apareix la veu de Javhé imposant les normes.

Al nus podem veure com Caïm, temptat per Nara s'endinsa al jardí de l'Edén per agafar la friuta prohibida. Aixó fa que Adam li ofereixi finalment Nara a Abel i aquest fet es el desencadenant de la tràgica mort de Abel per part de Caïm.

Al desenllaç Caïm mata a Abel i finalment Javhé li dona la seva protecció, aconsegueix la llibertat i a Nara amb la que podrà formar una família.

5. En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear un món molt més humà, amb això em refereixo a que vol aconseguir, mitjaçant l'esforç, tota mena d'objectius i proposits que es planteji a la vida. Això ens mostra un aspecte de vida molt més realita deixant endarrere la vida luxona i cómoda del Paradís.

6.Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Sí, en tots dos casos es veu clarament. Eva fa el paper de mare i sobre tot el de mestressa durant tota l'obra. Quan ens parlen del seu aspecte deteriorat, de l'obligació de fer els menjars i recollir d'alguna forma la llar. Si comparem tot allò amb la feina d'Adam, veurem que Eva segueix un tòpic masclista on l'home no fa cap cosa a expenses de que la dona farà tota la feina. Aquest masclisme també es reflexat en el fet de que Adam com exemple, en un moment determinat, rebutja una feina de recollir nabs encomenant-la a la seva dona.
D'altra banda tenim a Nara, en qui només es pensa desde el punt de vista de objecte, premi... Només es necessària per la procreació, perqué en cap moment es mostra cap sentiment per ella per part de cap dels germans.

ACTIVITATS 2

2009-02-09T20:48:00.008+01:00

Cerca a la Viquièdia "Grup de Sabadell" i respon les qüestions següents:
1. Quan i on es va fundar?
Es fundà l’any 1917 l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

2. Amb quins objectius?
Formar un nou moviment Avanguardista i renovar la cultura del moment.

3. Qui formava aquesta colla?
Joan Oliver, Armand Obiols, Francesc Trabal, Ricard Marlet, Antoni Vila Arrufat, Josep M. Trabal i Benessat, Lluís Parcerisa, Joan Garriga, Miquel Carreras...

4. Quines accions van dur a terme?
Van realitzar tertulies i lectures, diversos articles de caracter revolucionari i un full dominical anomenat La Fulla Salau, a més van escriure L'any que ve, obra colectiva que va tenir molt èxit.

5. Explica breument qui eren Francesc Trabal i Armand Obiols (adjunta-hi alguna foto dels personatges).

Francesc Trabal i Benessat va ser un novel·lista i periodista català nascut a Sabadell l’any 1898 que interesar-se molt per la cultura de la seva ciutat. Va fundar l'editorial La Mirada i i va formar part del grup del Diari de Sabadell. Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes. A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.

Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, va ser un escriptor, periodista i crític literari català. Va néixer a Sabadell el 1904. Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda. El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols. El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell.

ACTIVITATS 1

2009-02-09T20:47:00.002+01:00

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

Signa amb el pseudònim "Pere Quart". Aixó surt del fet de ser el quart dels seus germans i Pere, que era el seu segon nom.

2. En quin any va néixer?

Va néixer el 29 de novembre de l’any 1899.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Joan Oliver provenia d’una família burgesa bastant enriquida en aquell moment.

4. On va començar a publicar?

Va començar a publicar en el Diari de Sabadell juntament amb un grup d'intelectuals que es van unir per formar el moviment Avantguardista.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?

S'exilià a França durant un curt període de temps, més tard va acabar en Santiago de Xile juntament amb altres escriptors i les seves families.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Sçon personatges que pertanyen a la burgesia i sempre sçon criticats per les seves relacions humanes i amb l'entorn.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre... quina classe social?

La burgesia, a la qual ell pertenyia.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

Utilitza un to satíric i irónic a l'hora de ser sencill per poder arribar a tots els públics.

SIMBOLOGIA DE LA MORT

2008-12-14T23:39:00.001+01:00

- Parques/Moures: Aquestes són les deesses que senyalaven la vida i la mort de les persones: Cloto era la que filava la vida (dóna vida).
Quesis: mesurava aquest fil (la durada de la vida).
Atropo: talla el fil.( mata).

- Tarratos: És la personificació de la mort, aquest vivia al Tàrtaros, es considera germà dels somnis, per tant els clàssics, aquests els consideren un tipus de mort.

- Caront: És qui portava la barca de Hades d'una banda a l'altre (vida/mort). Posaven als mort dues monedes per poder pagar la barca de Caront.

És així, si us plau, LA NIT (1956)

2008-12-14T23:36:00.002+01:00

—Toc/, toc./ 2
—¿Qui/ és?/ 2
—La Mort.

La/ Mort/ ve/ des/cal/ça: 5
quan/ se'n/ va/ duu/ socs/ 5
que/ van/ fent/ 3
cloc.../ cloc.../ cloc.../ cloc.../ 4

—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?

...cloc... cloc... cloc... cloc...

Aquesta poesia pertany a Vicent Andrés Estelles, l’obra va ser publicada l’any 1956, inclou poesies sobre la mort de la seva filla que es va produir quan ella nomes tenia 4 mesos.
La nit es una metàfora de la nit i la mort.
El tema es bàsicament la mort de la seva filla. Aquesta poesia esta construïda de forma dialogada entre la mort i un interlocutor que pot ser el propi poeta.
Es tracta d’una poesia aparentment senzilla però si la analitzem es d’un tema transcendent seriós.

En els paràgrafs 1 i 3 esta en forma de diàleg, amb moltes interrogacions, algú que pregunta i algú que respon consta de versos bisíl·labs i paraules monosíl·labes amb rima assonant en –o (toc, socs, cloc, mort) i rima consonant a (toc i és). En els versos 4 i 5 es refereix a que la mort passa desapercebuda i en el vers 7 i 19, simulen les passes de la persona que ha mort i fa soroll.

Trobem diferents figures retoriques com antítes i(ve i se'n ve, descalça i duu socs) , una personificació de la mort, anàfora (toc i qui), paral·lelisme, interrogació retòrica(qui és) i al·literació(cloc... cloc... cloc... cloc...).

Vicent Andrés Estellés Cançó de bressol, La nit (1956), dins Recomane tenebres, O.C.1

2008-12-14T23:34:00.003+01:00

Jo/ tinc/ u/na/ Mort/ pe/ti/ta, 7 sil
meua i ben meua només,
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer,
de la llimera i la parrai la flor del taronger.

Aquesta cançó parla de la mort de la seva filla i com a viscut això l’autor. I surt contínuament el “jo” poètic, també utilitza paraules pròpies del seu dialecte el Valencia com: meua.
Sovint emfatitza per donar intensitat.

-TEMA: La mort, el amor paternofilial i la vida.
-TIPOLOGIA DEL POEMA: s’assembla al plany, té elements d’una oda.
-RIMA: versos eptasil·labs, rimen els versos parrells de forma assonant. Romanç.
-LA NIT: metàfora de la foscor, soletat, mort.

Biografia de Vicent Adrés Estellés

2008-12-08T13:22:00.003+01:00

Vicent Andrés i Estellés va néixer el 4 de Setembre de 1424. El seu pare era forner. Tenia una germana, Carme, a la qual li va dedicar alguns dels seus poemes. Va passar la seva infancia a Burjassot i a l'edad d'un any, el seu avi va ser assesinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, per causa d'una herència. Més tard va morir de tuberculosis el seu oncle, Josep Maria. Va escriure algunes obres inspirades en aquesta tragèdia familiar.
Va començar escribint teatre en comptes de poesia. El 1935-1936 ja va començar a escriure poesia. Va esclatar la Guerra Civil i això va fer que deixès els estudis, però va seguir llegint. La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, ja que hi havia alguns llibres que estaven prohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, desprès, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar un article al diari "Jornada". A partir d'aquest fet fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Ofivial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera de becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar fer de soldat a Navarra on va escriure poesies en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a "Las Provincias". Als anys cinquanta inicia la seva amistad amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. En 1955 es va casar amb Isabel Llorente que treballava al ajuntament de València, i deu mesos més tard va tenir una filla que es va morir als 4 mesos. Però van tenir dos fills més Vicents i Carmina.

Solitud

2008-12-06T13:13:00.003+01:00

És un drama rural en prosa i que mostra la contrarelació de l'individu amb la societat. La protagonista lluitarà amb l'entorn per trobar la seva llibertat i individualitat. Al llarg de l'obra trobem un gran nombre d'elements simbólics. Està estructurada en dues parts: Primavera i tardor:

La Primavera cobreix els capítols I - X

La Tardor els capítols XI - XVIII

I l'Estiu pasa molt ràpid.

-L’obra dura un any complet on la Mila va canviant d'estats d'ànim.

-Els personatges principals són:

La Mila, el pastor (personatges positius)

En Maties i l'Ànima (personatges negatius).

Biografia de Caterina Albert

2008-11-18T22:50:00.004+01:00

Va nèixer a l'Escala (Empordà) al 1869, i va morir al 1966. Nomès va estar un any escolaritzada a Girona, però no li va agradar. Li van inpartir classes particulars a casa de pintura, escultura, lliteratura, etc. La seva àvia li va fer de mare ja que la seva própia, d'origen italià, estava continuament malalta. El seu pare, d'altra banda viatjava molt per la seva condició política. Va ser autodidacta i al seu poble li proporcionavan revistes i llibres que la mantenien informada de toto el que pasava a la societat. Com sabia llegir francés això li va apropar al Modernisme ja que venia d'Europa, principalment de França. Era la mes gran de quatre germans i al morir el seu pare, el germà que hauria de ser hereu volia ser adbocat i exercir. Va renunciar a les terres i això va provocar que aquestes pasessin a mans de Caterina que es va fer càrreg d'elles. Això la va lligar molt a les terres catalanes.
Va amagar la seva biografia i donava sovint dades falses com dir que mai havia sortit del seu poble. Finalment es va determinar que, com gent de diners que era, anava sovint a Barcelona i va viatjar pero Europa. També va estar molt lligada a la cura de la seva mare i això la va tenir recluïda a casa sempre. Mai no va tenir fills i es va dedicar plenament a escriure les seves obres, les quals va escriure amb el pseudònim de Almanac de l'Esquella.
Va guanyar els jocs florals amb "La infanticida" i com la gent no acceptaba que una dona escribís sobre aquelles qüestions i en aquell estil decideix fer-se dir amb el pseudónim de Victor Català.
Publica al llarg de set anys dos llibres de poesies, una obra de teatre, un recull de contes i Solitud.
Quan apareix el Noucentisme deixen de publicar les seves obres i pateix una marginació noucentista. Al pricipi de la Guerra Civil ella es posiciona a favor, però aviat es dóna conta de que no és tot com ella pensava i fins i tot li saquejesn la casa i li cremen papers i altres coses. Ella pateix un exili interior i certa clandestinitat.

ELS ORÍGENS DE LA NOVEL·LA

2008-10-27T23:31:00.003+01:00

Des de l'antiguitat s'han escrit narracions en prosa a les que s'ha aplicar de manera indiscriminada el terme novel·la. Molst d'aquests relats, que mes tard es van incorporar a la tradició literària europea tene el seu origen a Egipte. Un dels antecedents de la novel·la van ser les faules entre d'altres, on ja trobem diversos contes del "Conde Lucanor" de Don Juan Manuel.
A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d'un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d'aventures curioses que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona.

Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar.

Al segle XX s'ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia. També s'han multiplicat els subgèneres segons l'estil i la temàtica.

ANALISI EXTENS DEL TEMPS

2008-10-15T14:03:00.000+02:00

ACTE 1

ESCENA I

En Badori arriba a buscar treball a la carretera. Es presenta com una persona que té mala sort a la vida. no tenia feina i acabava de sortir de l'hospital. En Gepa és una persona que ayuda als demés però es molt irónic. Aquest personatje ha perdut un fill i tracta a en Badori com si fos el seu fill.
Entren la Tomasa i en Quirze barallant-se, en Badori es fica a la batalla i a sobre rep cops. En Gepa li diu que aixó es normal entre ells dos.
L'andreu està a la presó a Ceuta i aquest allunyament fisic amb la Maria Rosa és un allunyament també sentimental. La tomasa parla de la relació de l'Andreu amb la Maria Rosa i també del Marçal.

ESCENA II

En aquesta escena ja comença a sospitar en Gepa d'en Marçal. La Tomasa parla desfavorablement de la Maria Rosa, diu que <> i en Quirze, com que és el seu germà, la defensa.

ESCENA III

Entra en Marçal i li pregunten per l'Andre. Ell explica que l'Andreu es vol morir a la presó i fingeix el seu dolor. En aquesta escena els personatges fan una descripció de l'Andreu. Diuen que es toçut i persegueix els seus ideals. En Marçal vol culpavilitzar a l'Andreu continuament. En marçal comença a notar que en Gepa sospita d'ell. el Marçal explica el que va provocar la mort del capatàs, (pàg 88, apart)

ESCENA IV

Entra la Maria Rosa i defensa a l'Andreu. Explica el que va pasar la nit de l'assasinat i defensa la seva inocència. Aquest parlament demostra tot l'amor que la Maria Rosa li té a l'Andreu, (pàg 92). Es reprodueix en estil indirecte un diàleg entre la policia i l'andreu el dia de la detenció. Al final la Maria Rosa jura vengar-se de l'assassí.

ESCENA V

En aquesta escena ja saben que l'Andreu està malalt, parlen entre ells. També dels diners que els han de pagar per treballar a la carretera.

ESCENA VI

La Maria Rosa parla de la llunyania de l'Andreu i l'enyorança que li té. El Marçal segueix insistint en la culpabilitat de l'Andreu. La Maria Rosa es pregunta perque en Marçal li té tanta malicia a l'Andreu, nota alguna cosa. En Marçal es declara indirectament a la Maria Rosa i aquesta li diu que no pensi més en ella.

ESCENA VII

En Marçal es confesa al lector i diu que no dirà res fins que la Maria Rosa no sigui seva.

ESCENA VIII

En Calau parla de que fins que no tingui diners no es casarà.

ESCENA IX

TEMPS

2008-10-12T21:37:00.000+02:00

L'obra està dividida en tres actes. La Història no segueix un desenvolupament lineal sinó que fa salts de temps.

ACTE 1; comença situant-se en la carretera i s'explica l'assassinat del capatàs. Es discuteix sobre el culpable, en aquell moment l'Andreu, que es troba a la presó en Ceuta. En Badori s'uneix al treball a la carretera.

ACTE 2; es situa quinze mesos després de la mort de l'Andreu. La Maria Rosa no oblida el seu marit i de sobte en Marçal entra a la seva vida. Aquesta s'enamora d'ell però li fa por demostra-ho. Fins i tot s'ho nega a ella mateixa. Finalment en Marçal acaba comprometen a la Maria Rosa. D'altra banda els demés esperen impacients la seva quinzena que ja es retarda.

ACTE 3; es situa a la casa amb tots els personatges contant la esperada quinzena. Més endavant es casaran la Maria Rosa i en Marçal i s'acabarà de construir la carretera. L'acte finalitza quan la Maria Rosa mata a en Marçal quan s'assabenta de que es l'assassí del capatàs i ,indirectament, el de l'Andreu.

PERSONATGES

2008-10-10T08:43:00.000+02:00

Hi ha vuit personatges importants amb un paper a l'obra, desprès també hi ha gent del poble. Tots ells pertanyen a una classe social molt baixa. Això ho podem comprovar si ens fixem en el canvi de feina que fan sovint.

PERSONATGE PRINCIPAL:

Maria Rosa, és el personatge protagonista perquè al seu voltant gira tota l'acció.
És la germana d'en Quirze, per tant la cunyada de la Tomasa. És una dona jove, casada amb l'Andreu. Treballa rentant la roba de la gent que treballa a la carretera. Al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit, al que va conèixer mentre estava a una verema.

ALTRES PERSONATGES:

Badori; és un personatge que ve de fora. Comença a treballar a la carretera amb tots els demés i s'enamora de la Maria Rosa. És una persona a la que li agrada la sinceritat i és incapaç de fer mal a ningú.

Tomasa; és la cunyada de la Maria Rosa, la dona d'en Quirze. Una dona de poble, revolucionaria que no te por a cap cosa. Fins i tot s'efronta als homes, té una posició més radical que ells. Acollegeix les característiques anarquistes y revolucionàries de l'época i pren decidions per si mateixa com els homes. És una dona estriónica (Persona que es fa notar)
La seva relació amb la Maria Rosa al principi és una mica distant, donat que la compara amb ella, una dona fort que fa cara als problemes i la Maria Rosa és més bleda. Comforme avança l'obra la relació es fa més estreta i li dona suport.

Quirze; és el germà de la Maria Rosa, marit de la Tomasa. La seva realció amb la Maria Rosa és més aviat la d'un pare que la d'un germà ja que la protegeix i la tracta d'una manera paternal durant tota l'obra.

Gepa; és un treballador de la carretera. Un home ben espavilat i que fa un paper gaire important a l'obra donat que es qui desvetlla des del primer moment la amagada estimació de la Maria Rosa pel Marçal i nota que aquest té alguna cosa a veure amb la mort del capatàs.

Marçal; aquest personatge és un dels mes importants a l'obra junt amb la Maria Rosa. Això es degut a que ell mateix provoca la mort de l'Andreu i enamora a la Maria Rosa, vídua de l'Andreu, fins a casar-se amb ella. Aquest home mostra durant tota la història una duresa emocional en torn a la mort del seu amic i a la manca de remordiments de consciència al casar-se amb la seva dona.

Xic i Calau; són dos treballadors de la carretera i amics de tots els demés. Aquests dos personatges no tenen un diàleg gaire important i son ben bé personatges plans.

ESPAIS, ESCENÀRIS

2008-10-10T08:39:00.000+02:00

1r ACTE:

Una carretera i al costat una casa molt pobre. (Vespre)

2n ACTE:

Interior d'una casa molt pobre. (Comença a fer-se fosc, vespre)

3r ACTE:

També a l'interior d'una casa molt pobre. (Matí)

ESTRUCTURA EXTERNA

2008-10-10T08:36:00.000+02:00

-Obra dividida en tres actes.

-Caràcter de diferents escenes.

- 1r ACTE; 14 escenes
- 2n ACTE; 15 escenes
- 3r ACTE; 11 escenes

ÀNGEL GUIMERÀ

2008-10-10T08:35:00.000+02:00

Àngel Pío Juan Rafael Guimerà Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou un escriptor, poeta i dramaturg espanyol en llengua catalana.
Encara que aquesta no es la seva data de naixement autèntica, ja que va ser falsejada pel dramaturg així com aspectes més íntims de la seva vida.
Guimerà va iniciar la seva carrera literària en la poesia i va arribar a ser un dels grans poetes catalans, va ser el seu talent com dramaturg el qual li donaria fama i projecció internacional. Es va dedicar al teatre després d'haver obtingut el títol de Mestre en Gai Saber al guanyar els seus tercers Jocs Florals en 1877. Els seus drames en verso Gal·la Placidia (1879), Judith de Welp (1883), Mar i cel ("Mar i cel", 1888) i Rei i monjo ("Rei i monjo", 1890), van convertir a Guimerà en el dramaturg en llengua catalana més important de la seva generació.
Maria Rosa (1894) va ser una de les seves obres mestres.

El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l’autor, però sobretot per Josep Yxart.
En el context del teatre català de l’època dominava la figura de Frederic Soler, que tenia uns models de teatre en català de base melodramàtica en que alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics.

La insatisfacció que molts intel·lectuals catalans sentien davant d’aquest teatre els va convèncer de buscar-ne una alternativa.
Així es dona un intent de recuperar amb el nom de tragèdia unes formes de drama culte que renovessin la tradició romàntica.

Guimerà va ser l’autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endavant la creació d’una tragèdia catalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l’èpica.
La tendència més destacable és l’aproximació a un realisme més sincer, expressat tant en el plantejament de les trames com en la sobrietat del registre lingüístic, i, d’altre banda, la creació d’unes constants temàtiques que l’autor ja no abandonaria, sinó que més aviat aprofundiria en la seva producció posterior.
Sobre aquest fons es projecten unes relacions que contenen elements mes o menys evidents de masoquisme i sensualitat turmentada.

CARACTERÍSTIQUES DEL REALISME I ROMANTICISME

2008-10-10T08:22:00.002+02:00

REALISME
(Finals del s.XIX)

● Descripció de la realitat que els envolta.

● Disconformitat amb la realitat que els envolta.

● Crítica a la societat del moment.

● Narració objectiva.

ROMANTICISME
(2ª meitat del s.XIX)

● Exaltació dels valors culturals, individualisme, sentiment religiós, llibertat d'esperit ...

● Renovament profund en la literatura.

● Insatisfacció amb la realitat.

● Rebuig als clàssics.

● Característiques fantàstiques al tema.

PRESENTACIÓ

2008-10-10T08:22:00.001+02:00

Aquest bloc consistirà en un recull de tots els treballs que fem al llarg del curs.

Cristina Muñoz Jarne.